domingo, 27 de mayo de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA ESPECIAL A LA VIL·LA JOANA. SARRIÀ-SANT GERVASI. BARCELONA

L'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona, impulsada des de la Mancomunitat de Catalunya, en les primeres dècades del segle XX, plantejà l’any 1917 la reforma dels ensenyaments especials, el projecte es desenvolupa a partir de l’any de 1920, quan es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural.

L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra als successors de Ramon Miralles Vilalta ( 1841-1909 i va habilitar-la com a escola d'educació especial.

http://meet.barcelona.cat/ca/descobreix-barcelona/districtes/sarria-sant-gervasi/casa-museu-verdaguer

El projecte de les Escoles Vil·la Joana incloïa una part pedagògica (escola de deficients, escola de cecs i escola de sordmuts) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l’otorrinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució.

Les Escoles Vil·la Joana comptaren amb professionals de gran prestigi com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis, el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), podent-se considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres.

L'escola de sordmuts romangué a Vil·la Joana fins al 1925 i la de cecs fins al 1954, de manera que a partir d'aquesta data Vila Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a deficients.

El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.

No trobava cap dada, ni imatge de l’advocació de la capella de la casa, a dia d’avui religió i cultura son clarament antònims. Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), darrer recurs per als que s’estimen la història i el país.

No hay comentarios:

Publicar un comentario