IN MEMORIAM. DE PUIGCERCÓS , EL SEU CASTELL I L’ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT MARTÍ. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava les ruïnes de l’església de són Sant Martí , al costat del castell de Puigcercós, a l’indret del poble vell de Puigcercós, avui terme de Tremp a la comarca del Pallars jussà.

L’Enciclopèdia Catalana ens diu que les restes d’aquest castell són situades al cim d’un puig a la plana de la Conca de Tremp, des del qual es poden veure quasi tots els castells d’aquest pla i alguns dels de la Conca Dellà.

Tant la torre com l’església —i una part del poble vell, d’època moderna, situat al nord— restaren partits per la meitat al segle passat, a causa d’haver-se esllavissat tota la meitat occidental del turó.

Cal seguir la carretera que va de Balaguer a Tremp per Terradets. S’ha d’arribar fins al poble nou de Puigcercós, que es troba a l’esquerra de la carretera, i des d’aquí dirigir-se, per un camí carreter que surt del final de l’únic carrer del poble, al nucli vell, enlairat sobre un puig situat a ponent del poble nou. (JBM-FFLI)

Actualment les restes de l’església es troben en estat molt fragmentari i embardissat, el qual impedeix de precisar-ne les característiques i la relació que tenia amb la torre de defensa que li és adossada, i que segons Madoz feia de campanar. Pel que sembla, era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals, i capçada per un absis semicircular. A la volta de l’absis s’observa una senzilla imposta amb una motllura bisellada, i en la volta de la nau semblen endevinar-se les traces de diversos processos constructius que reformaren l’edifici original, edificat amb un aparell de carreu regular que palesa les formes arcaïtzants de l’arquitectura del segle XII. (JAA)

Des del final del segle XI, i fins el 1851, la parròquia de Puigcercós era adscrita a la canònica de Mur, a la jurisdicció del paborde, motiu pel qual era exempta de la jurisdicció del bisbe d’Urgell. Tanmateix, el capellà de “Puygcercós” apareix en la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, on figura, dins de l’ardiaconat de Tremp, amb la quantitat de deu sous. Vers l’any 1526 n’era rector Francesc Ramon.

En esllavissar-se el poble de Puigcercós a partir de mitjan segle XIX, s’abandonà l’antiga parròquia i es construí una nova església al pla, prop de la carretera. Almenys a partir del 1904, tenia com a sufragània l’església de Sant Martí de Puimassana. Actualment depèn de la parròquia de Palau de Noguera. (MLIC)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1549301.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1549102.xml

Hi ha ‘problemes tècnics” per accedir a la informació de Patrimoni Gencat que en assabentar-los d’aquest fet em deien; tenim constància de l'error que dona aquest web. Estem treballant per solucionar el problema. Sentim les molèsties.

Arribeu-vos a , a Tremp, al Pallars jussà , a Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !