miércoles, 22 de julio de 2020

IN MEMORIAM D’UN MÓN FET A L’ESCALA HUMANA. ELS MOLINS DEL TARRÈS AL RIU GLORIETA. ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava alguns elements dels Molins de Tarrés, Tarrès o Terrers, que formen un conjunt de molins al terme i d'Alcover , a la comarca del camp sobirà de Tarragona.




En la recerca de dades topava amb un fet recurrent, els enllaços de Patrimoni Gencat NO FUNCIONEN :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2166

Sortosament si que ho feien els de :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/alcover/molins-de-tarres

L'aparició dels molins paperers a Catalunya es remunta a l'època medieval (Segles XII-XIII). A Alcover la indústria paperera fou fonamental per al desenvolupament econòmic del segle Segle XVIII, i mantingué la seva importància al llarg del segle XIX fins que entrà en crisi vers les darreries de segle.

Com diria el presumpte corrupte Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955) "Los catalanes hacen cosas", i ja les feien molt abans de que ell se’n adones , oi?.

Els molins de Tarrés (o de Terrers) s'integren en un conjunt de tres edificis esglaonadament situats per damunt del riu Glorieta, en un lloc proper al mas de Forès, que produïen paper de diverses qualitats (d'estrassa, blanc, continu, de fumar).

Presenten les característiques pròpies dels molins paperers de Catalunya: grans proporcions, planta rectangular i coberta de teula a dues vessants.

En l'actualitat, un dels tres edificis es troba habitat pels masovers del mas de Forès.

Avui en dia s'ha recuperat el curs d'aigua per la sèquia dels Molins de Tarrés i les basses són plenes d'aigua,

Al costat s'han habilitat zones d'aparcament ja que és el darrer punt fins on es pot arribar amb vehicle i hi ha una zona de lleure, i de pícnic amb taules, bancs,....

Els edificis no estan rehabilitats.

Constitueix una característica específica d'aquest tipus d'edificació l'existència de nombroses finestres que s'arrengleren horitzontalment als pisos alts de les quatre façanes.

La funció d'aquestes finestres era la de ventilació per a l'assecat del paper.

Les obertures dels molins de Tarrès són predominantment d'arc d'escarser.

L'obra és de pedra picada amb carreus regulars als angles.

La resclosa està situada al límit amb el terme de Mont-ral, sota el Mas de Xarrumba.

Tots tres cap a l'any 1905 ja feia temps que estaven aturats.

El molí de dalt rep l'aigua a través de vuit arcs de pedra seca.

L'aigua tira avall cap al molí del mig fins al molí de baix.

La fàbrica del molí de dalt és la més impressionant d'entre tots els molins del terme per les dimensions que té.


L'edifici és de planta rectangular, orientat de llevant a ponent i amb cinc plantes.

Les dues superiors són miradors amb quinze finestres a migdia i tramuntana i set a llevant i ponent.

A la tercera planta hi ha l'habitatge.

A les dues inferiors hi havia les dependències del molí.

El molí del mig està situat a uns 340 metres sota el molí de dalt a la vora esquerra del camí que condueix al Mas de Forès.

La sèquia passa per sobre de quatre arcs. Les reformes modernes que s'hi ha fet deixen veure poca cosa del que havia estat. Tot i això, encara queden quatre parets del que sembla haver estat un molí paperer. L'existència de tines ho confirmen. L'edifici tenia façana a migdia, on encara s'observen algunes dovelles.

El molí de baix és un edifici senzill de dues plantes i està situat molt a prop de la riba del Glorieta, a la vora esquerra del camí del Mas de la Torreta.

La façana està orientada a migdia. La sèquia passa per damunt d'un arc. A la planta superior hi ha el mirador amb deu finestres a sud i nord. L'estat de conservació és bastant bo.

https://www.youtube.com/watch?v=Pl6Uk83OfME

http://marcaparoca.blogspot.com/p/molins.html

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d'Alcover, de la comarca del Camp sobirà de Tarragona,.., de Catalunya

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

No hay comentarios:

Publicar un comentario