El nou edifici, de majors dimensions, es va construir amb un parament de carreus, que defineixen una nau rematada per un absis pla.
Patrimoi Gencat ens la descriu com ; església d'una sola nau amb capçalera plana.
La nau havia de tenir tres arcades i no dos, com en té.
Les claus de volta presenten la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant i l'escut de Catalunya amb cinc barres.
Com totes les esglésies del Císter està dedicada a Santa Maria, imatge que es representa a la portada lateral sota el porxo.
El campanar, de base rectangular de 3,80 x 3,80 metres , fa 28 metres d'alçada i s'hi accedeix per una escala de cargol de pedra que es troba en perfecte estat. A la part superior presenta quatre obertures amb arc de mig punt i un coronament amb merlets.
La portada es troba situada sota un arc-pòrtic de forma diafragmàtica.
El dia de la festa de Santa Victòria de 1335 es contractà al mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà per a la construcció de l'església parroquial de Conesa. Les obres acabaren l'any 1347 i des de llavors resta inacabada en els dos tercis de la seva construcció. La construcció del campanar s'inicià l'any 1399.
El conjunt es constituït tal i com es demana en el contracte de vuit de setembre de 1344 al mestre Guillem Pedrola de Guimerà : una Mare de Déu asseguda amb l´Infant en braços, esculturada en la mateixa clau i envoltada de dos àngels "practicables".
Aquests dos situats damunt suports esculturats amb sengles rostres el del mestre d´obres i l´escultor.
El conjunt és força naturalista, efecte que s´aconsegueix amb la insinuació de moviment, els trets personalitzats dels rostres i la complexitat dels plecs dels ropatges.
En els diez foscos que seguien a la sediciò dels militars feixistes encapçalats pl general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República es va destruir un retaule barroc del segle XVII.
A l'octubre del 2014 va caure un llamp a la torre del campanar que va destruir el merlet de la cantonada nord-oest.
L’Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973 ) és un excel·lent coneixedor de Conesa i de la Conca de Barberà.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de Conesa, de la Conca de Barberà, de Tarragona ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
No hay comentarios:
Publicar un comentario