domingo, 13 de agosto de 2023

EL RENTADOR DE LLANA DE CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 


El divendres 11 d’agost de 2023 feia una sortida pel Moianès amb tres dels meus nets, anar a veure el rentador de llana del Roquer on els feia la fotografia que acompanya aquesta publicació , o les   poues de glaç a temperatures de 31 graus, semblava un despropòsit, oi?.   La Vinyota, les poues  de la Ginebreda,  i l’ermita de Sant Gaietà de la Ginebreda,   eren els objectius d’una breu matinal. 

La població del Moianès era de 10.713 ànimes al cens de 1857, aleshores la població total de Catalunya era de 1.652.291. La revolució industrial reduiria la població dràsticament fins als  6.936 habitants l’any 1981, de les hores ençà s’ha més que recuperat;  13.603 habitants l’any  2019, el darrer del que tenim dades fefaents, malgrat que es per relatiu del Moianès ha caigut en relació a la població de Catalunya 7.747.709 habitants al tancament de l’any 2022. Del 0,65% de 1857, al 0,18% del 2022.

La llana era un potser el recurs més  segur  per les economies  de les masies de l’època almenys fins a darreries del segle XIX , l’agricultura en aquest altiplà sempre ha estat una activitat  sotmesa a l’acció del clima, com la  l’explotació del glaç que s’acabaria de forma definitiva i irreversible en la dècada dels anys 30 del segle XX.

El rentador de llana es va abandonar,  i es va utilitzar per a rentar roba, fins que l’aigua corrent va brollar a les cases dels  castellterçolencs. El tancament consumava la fi dels  paraires que tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Avui, les noticies son – si cap – més esfereïdores :

Els ramaders han passat de guanyar diners venent llana a haver de pagar per destruir-la

https://www.apuntmedia.es/noticies/economia/ramaders-han-passat-guanyar-diners-venent-llana-haver-pagar-destruir_1_1623557.html

Sembla que hi ha algunes esperances :

Es cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.

https://www.foravila.net/reportatges/pensant-el-futur-de-la-llana-dovella-per-convertir-la-en-fertilitzant-o-aillant/

S’ha decidit – des de les  ALTES esferes polítiques i econòmiques  - deixar perdre els recursos naturals que ens ofereix el nostre entorn, i amb ells,  els oficis que els explotaven, llenyataires , carboners, ...,  i al darrera els pagesos, ramaders,...,  ja es deia en temps de l’Ermessenda de Valrà “Allò que no dóna naturalesa, no ho dóna Salamanca i menys Baeza “,  el REINO només dóna especuladors , no empresaris – la pandèmia de la Covid.19 ho va magnificar - , i a dia d’avui ens cal comprar-ho quasi tot a l’exterior, i esperar, que els estrangers vulguin triar-nos com a destinació per a gaudir del seu lleure.

Caldrà creure en la certesa d’allò que ja deien els romans “quem deus vult perdere,dementat prius” ; Quan Déu vol perdre algú, primer li lleva el seny, oi?

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario