La “ parella
romànica” la visitava i ens deixava les
seves impressions;
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-c-baixa.html
Llegia a : https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-cerdanya
Petit edifici d’una
sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular, amb alguns cossos afegits
a banda i banda de l’església en època tardana.
Fotografies. Jordi Contijoch Boada
L’absis és un dels models més senzills del
romànic llombard, com ara el de Baltarga o el de Queixans, que es pot datar a
l’inici del segle XI. És característic el fris d’arquets cecs que abracen tot
el tambor de l’absis sota el ràfec de la teulada, arquets que a penes
sobresurten de la paret i descansen damunt de rústegues cartel·les, que no són
més que petites pedres més o menys triangulars; d’aquestes cartel·les, en
destaca una al mig, que té vagament la forma d’una cara amb dos clotets que
serien els ulls, situada gairebé sobre l’arc de la finestra que centra l’absis.
Aquesta és una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt fet de petites
pedres amb la funció de dovelles.
El parament dels
murs és de pedres de tota mena, sense treballar. Moltes són arrodonides,
procedents de torrenteres i rius, col·locades en filades irregulars que deixen
entre elles grans espais reomplerts d’argamassa, tot formant amples juntes.
Aquestes juntes tenen unes fines incisions que dibuixen rectangles força
irregulars, que volen imitar carreus. La volta de l’absis, de perfil
semicircular, està feta amb un aparell de pedres més petites que les parets de
l’església.
Els murs de la
nau no arriben al metre de gruix, la planta és regular i la volta molt apuntada
i mal perfilada, motiu pel qual contrasta amb el perfil semicircular de la
volta de l’absis, que queda bastant més baixa. Es tracta segurament d’una obra
del final del segle XIX, moment en què es van pujar les parets laterals i es
remodelà el frontispici ponentí, on s’obrí un ull de bou i una porta, que té la
data de 1879 a la clau de l’arc; tot i així, els batents nous conserven tres
conjunts de ferramenta romànics procedents de la porta original, que era
situada al mur de migdia.
A la meitat de la
nau s’adossà una petita cambra coberta amb volta de pedra apuntada i una
finestreta molt petita, de cara a ponent, d’una sola esqueixada per la part
interior; la porta d’aquesta cambra, descentrada, comunica amb l’interior de
l’església, i una de les parets del campanar carrega en part sobre el mur de
llevant de la cambra. Podria tractar-se d’una sagristia o d’un magatzem de
delmes.
El campanar és de
grossos carreus de granit ben treballats per fora i de pedruscall per dintre;
el cos inferior s’aixeca parcialment sobre la cambra que ja s’ha esmentat i en
part sobre la paret nord de la nau. Aquest cos és llis, únicament té una
espitllera a cada cara i és separat del cos superior per una volta de pedra. El
segon cos té doble finestra a cada cara, de construcció diferent segons les
cares perquè algunes han estat reconstruïdes, i a sota l’ampit hi ha un plafó
refós dividit en tres panys. A l’interior és cobert amb una volta de pedra que
té l’eix girat 90° respecte a la volta de baix. El tercer cos fou refet després
del 1939, ja que durant la Guerra Civil Espanyola va ser destruït per una
explosió.
Originàriament,
s’accedia al campanar per una entrada situada a l’interior de l’església, però
quan es construí una capella nova en aquell lloc es paredà, i s’obrí un nou
accés des de la cambra veïna.
El lloc on hi
havia hagut la primitiva porta, al mur sud, ara tapiada, es convertí en
baptisteri, i a més es construí en aquest mateix mur una capella i una
sagristia, estança que amaga una bona part de l’absis.
Una imatge de la Mare de Déu, romànica de fusta, que es conservava a l’església de Saneja, desaparegué el 1936; l'afirmació; actualment només és coneguda per una fotografia de l’Arxiu Mas, no és certa. El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8901/rec/42
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID
La Mare és
asseguda sobre un tron, les quatre columnetes del qual s’acaben amb una bola
llisa. Vesteix túnica i mantell. De la corona, molt ben conservada, surten els
plecs verticals d’un vel, que li cau damunt les espatlles. El mantell forma una
sèrie de petits plecs horitzontals als dos braços i cau en plecs verticals,
entre els quals es veuen les puntes de les sabates.
El Nen Jesús és
assegut sobre el genoll esquerre de la Mare, però no és coronat. Vesteix túnica
i mantell i a la mà esquerra porta l’esfera del món, mentre que alça la dreta
per beneir. Són característics d’aquesta talla els rostres allargats de la Mare
i del Fill i el seu marcat hieratisme. La Mare de Déu de Saneja pot datar de la
fi del segle XII o del principi del XIII. Aquesta imatge té relació amb una
remarcable marededéu d’origen pirinenc conservada a Nova York, a la col·lecció
Eric de Kolb (vegeu la seva reproducció a Delcor, 1970, fotografia entre pàgs.
56-57), i amb una altra del Museu Marès de Barcelona, que pertany a l’escola de
Taüll
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8963/rec/69
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8986/rec/106
Quan al topònim
Saneja :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735
Quan al topònim
Guils :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21281
La vegueria dels Pirineus ha estat un indret especialment castigat per la incúria extrema en la protecció de Patrimoni històric i artístic.
https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf
Estic en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
Que la Marededéu, Sant Vicenç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario