TORRE MONTSENY. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de la dita Torre Montseny, que s’aixecava en les primers dècades del segle XX – em de creure que de forma furtiva, i en un brevíssim termini, perquè no hi ha constància del seu autor al Mapa de Patrimoni de Sant Julia de Vilatorta -. Aquestes ‘mancances’ son una més de les rèmores que ens deixava la dictadura franquista, i que la ‘democraciola’ no ha considerat ‘important’ recuperar.

La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades, amb acabat granulat, i pintades de color verdós.

Hi ha obertures de forma rectangular i d'altres amb arcs. Algunes estan emmarcades amb motllures formant una U girada, o formant un arc gòtic. A la façana de tramuntana, sobresurt una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana, amb barana perimetral d'obra, formant merlets. Les finestres de la torre estan emmarcades amb motllures que formen una U girada. En destaca l'estil neogòtic del conjunt, sobretot visible en les obertures.

Son moltes les persones que creien – o fins creuen encara – que des de 1978 s’ha treballat en la recuperació de la memòria històrica. La realitat dissortadament ens ensenya que s’ha fet poca feina, i en alguns llocs cap.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deia ; Torre Montseny, l’autor va ser el mestre d’obres ,Joan Riera Pallàs, l’any 1898

CAN MADIROLES. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de la casa dita Can Madiroles, que s’aixecava a darreries del segle XIX – em de creure que de forma furtiva, i en un brevíssim termini, perquè no hi ha constància del seu autor al Mapa de Patrimoni de Sant Julia de Vilatorta -. Aquestes ‘mancances’ son una més de les rèmores que ens deixava la dictadura franquista, i que la ‘democraciola’ no ha considerat ‘important’ recuperar.

La descripció ens diu ; Edificació formada per diversos cossos units, que consten de planta baixa i dos o tres pisos superiors.

Els murs són de paredat comú.

El cos principal és de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula plana, i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, hi ha un cos adossat amb la coberta plana. A la part posterior del cos principal, hi ha una torre amb la coberta també plana. A la part del davant, hi ha una torre de planta circular amb la coberta amb forma de con, i acabat ceràmic.

En destaca la fornícula amb la imatge de la Verge de Montserrat, situada a l'extrem superior de la torre. En quant a les obertures, unes són de pedra, algunes d'estil gotitzant, i d'altres emmarcades amb totxo.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN PLA O CAN PALÀ. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de la casa dita Can Pla o Can Palà, que s’aixecava a darreries del segle XIX – em de creure que de forma furtiva, i en un brevíssim termini, perquè no hi ha constància del seu autor al Mapa de Patrimoni de Sant Julia de Vilatorta -. Aquestes ‘mancances’ son una més de les rèmores que ens deixava la dictadura franquista, i que la ‘democraciola’ no ha considerat ‘important’ recuperar.

La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener paral•lel a la façana.

Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color terrós. L'accés a la casa es produeix mitjançant un portal d'arc d'un quart de punt, amb una motllura exterior que segueix l'arc. Les obertures, amb un emmarcat sobresortit, es disposen de forma regular. A la façana principal, en destaca una tribuna que s'estén de la planta baixa al pis superior, amb la coberta cònica. Les obertures de les dos plantes de la tribuna són d'arcs apuntats rebaixats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VILLA MERCEDES. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de la casa dita Villa Mercedes – els noms en castellà es posaven com deia ‘el rei mentider ‘ perquè nunca fue la nuestra lengua de imposición
https://www.youtube.com/watch?v=QACAShjAT40

El Mapa de Patrimoni de Sant Julià de Vilatorta ens diu; edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, un pis i golfes, obra de l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931)

La coberta és formada per dos carenes perpendiculars, que formen una teulada a vuit vessants, amb teula plana. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color terrós. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, emmarcat amb motllura sobresortint. Per sobre del portal, hi ha una balconada ornamentada amb elements petris i, a les golfes s'obre un petit òcul, també ornamentat amb elements petris. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb motllures sobresortints, i es disposen regularment a les façanes. En destaca l'estil afrancesat i neorrococó del conjunt.

Continua ‘ En Venda’ com ho estava en la darrera visita :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/villa-mercedes-sant-julia-de-vilatorta.html

Es deia per aquestes contrades ‘ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià ‘.

CA L'ANGLADA - CAN RAFEL BUXÓ. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa d’aquesta casa, quina primera designació es deu al fet que va ser residència del metge Manel Anglada; del que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el cognom matern, el lloc i data de naixement de traspàs, com també el d’en Rafael Buxó.

Llegia al Mapa de Patrimoni de Sant Julià de Vilatorta que fou bastida a finals del segle XIX (1897) i destinada com a segona residència. En Miquel Pallàs Sala (1876-1943) va projectar i construir l'edifici.

A finals del segle XIX, el poble de Sant Julià de Vilatorta es va convertir en un centre d'estiueig, fet propiciat per l'arribada del tren a la ciutat de Vic l'any 1875.

Edifici historicista d'influència clarament neogòtica. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis. La coberta és plana, i forma una terrassa amb barana d'obra. L'arrebossat de façana marca els junts dels carreus, a manera de decoració.

Al centre de la terrassa, al seu extrem posterior, sobresurt una petita torre de planta quadrada, que és la continuació de la caixa d'escala. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal d'entrada d'arc deprimit amb motllures d'estil gòtic. Ambdós costats del portal, hi ha una finestra amb trencaaigües d'estil gòtic i creus gregues al centre de l'arc. Al primer pis s'hi obren tres finestrals; el del centre amb una balconada i els dels costats amb baranes, totes elles d'obra i decorades amb traceria d'inspiració gòtica. Entremig dels finestrals hi ha uns elements decoratius d'estuc, amb la data "1897". Sota el balcó hi ha una fita de carteles decorades. A la façana posterior, situada a migdia, hi sobresurten a la planta baixa i al primer pis uns porxos. En destaca la fornícula sense imatge; en Miquel Pallàs Sala, el seu constructor, tenia prevista la col•locació de la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT DANIEL. CALONGE. L’EMPORDANET.

A l’Arxiu del Estudi de la Masia Catalana, de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, trobava una imatge datada entre els anys 1890 i 1936, per tant anterior a la dictadura franquista, i fins al conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, que els guanyadors qualificaven com ‘Guerra Civil’, i fins com CRUZADA.

L'edifici es trobava adossat a una masia.

La capella és d'una nau amb capçalera semicircular. La coberta està enfonsada. A la façana s'obre una porta amb pedra de senzill frontó, dues finestres rectangulars horitzontals emmarcades en pedra i un ull de bou al capdamunt.

L'absis podria ser la part baixa d'una torre de defensa.

Els parament és de pedra irregular i als angles hi ha carreus escairats.

A l'interior es conserva l'arrencada d'una volta de rajola.

L'ermita data del segles XVI i XVII.

L'any 1961 s'hi trobà un capitell preromànic (segles IX-X) que segurament fou tret del monestir veí de Santa Maria del Collet.

La construcció va servir com a galliner ‘celestial’ a la masia del costat. Avui ambdós edificis presenten un absolut estat de ruïna.

Possiblement (COAC) fou construïda aprofitant la port baixa d'una torre de defensa circular.

http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/271444/359067

Ens fem trampes jugant al solitari.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE VIDA. CISTELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’ermita de la Mare de Déu de Vida, advocada originalment a l’Arcàngel Sant Miquel, situada dalt d'un turó situat a uns dos quilòmetres al nord-est del nucli de Cistella.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau. La porta d'accés, rectangular, es troba situada a la façana de ponent. La llinda presenta relleus que representen dovelles de pedra i la inscripció següent: "FRANCISCO VEHI ME FECIT 1695 RECTOR HUIUS PARROQUIAE. AVE MARIA ANUNTIASIONSIS ET VITE SINE PECATO CONCEPTA".

A la part superior de la llinda hi ha l'anagrama de la mare de Déu en baix relleu. Una porta situada al costat, actualment tapiada, presenta a la llinda la inscripció: "FRANCISCUS VEHI RECTOR UIUS PARROCHIE ME FECIT 1667". Un petit campanar s'eleva a l'angle sud-est de la capella. És de base quadrada amb obertures d'arc de mig punt. L'interior, emblanquinat, és cobert amb volta de maó.Es conserva el primitiu absis de planta semicircular, orientat a llevant que, durant la reforma del segle XVII va quedar convertit en capella lateral.

Hi ha referències documentals sobre la data de construcció de la capella, anteriorment anomenada de Sant Miquel per la primera advocació que tingué.

El 9 de setembre de 1429 el bisbe de Girona, Andreu Bertran ( València ? + Barcelona, 15.07- 1433 ) va concedir llicència per a construir una capella dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel a la parròquia i terme de Cistella i en el lloc conegut per "Puig Corcoyll". El 15 de novembre de 1450 es consagrà la primera capella, que devia ser de dimensions molt reduïdes.

Posteriorment, vers la fi del segle XVII, el rector de Cistella, Francesc Vehí, va ampliar la capella cap a la banda nord, segurament fou aleshores que s'hi instaurà la dedicació a la Mare de Déu de Vida.

Més endavant, a mitjans de segle XVIII es va bastir la volta i cap a finals del segle XIX es feu una altra ampliació, cap a la banda est.

L'any 1985 es restaurà la teulada i es feren algunes obres de reparació de l'edifici.

Imatge de la Mare de Déu de Vida, robada a l’any 2010.
http://arrel2.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/299949--entren-a-robar-a-lermita-de-la-mare-de-deu-de-vida-de-cistella-i-semporten-la-imatge-de-la-verge-.html

Un deixo un enllaç als Goigs d’aquesta església :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/12/goigs-la-mare-de-deu-de-vida-alt.html

En la documentació antiga (villa) Cestella (Segle X), forma diminutiva d’origen incert.

El diccionari català valència balear recull; Etimològicament del llatí cistĕlla, ‘recipient de vímens’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com