lunes, 12 de diciembre de 2011

ESPANYA ENS ROBA I EUROPA ENS CASTIGA

Hi ha prou motius per a què un ciutadà amb una consciència política desenvolupada i un grau de memòria històrica complerta i no formi part del ramat , es declari rotundament : republicà i independentista d’esquerres? Opció o declaració de principis? Per a mi, ara mateix declaració de principis.

El començament no és per causa de l’afer del gendre del rei “l’atlètic Urdangarin” com així s’hi refereix un article del coronel de l’exèrcit espanyol Martinez Inglés, publicat al setmanal digital “Canarias-semanal.com” on descriu amb pèls i senyals, el que realment ha fet la monarquia per la seva “España” i com s’ha mogut la cort borbònica. Si no l’empresonen , serà, perquè, o hi haurà qualcuna intervenció de la Verge de Lurdes,o sap més del que escriu, ja que a Juan Carlos, el defineix - transcric i tradueix- com el “...darrer representant de la banda de gats, puters, idiotes, descervellats, cabrons, nimfòmanes, ganduls i malfactors; culpant-lo de “...l’endarreriment, la ignorància, la pobresa, la degradació, l’odi i la misèria generalitzada de centenars de generacions d’espanyols”.

Quan llegia aquesta notícia que venia amb el títol: “Per què et calles ara?” ( també transcrit i traduït) no hi podia donar crèdit.

Hi ha molts dels fets on acusa a la monarquia, que coneixia i que no m’han vingut de nou, inclusiu la presumpta implicació a l’intent de cop d’estat 23 F, on el qualifica de “vil auto colpista” com també dels negocis privats de Juan Carlos, amb rei del Marroc Hassam I l’entrega del Sàhara Occidental. Si mireu les hemeroteques, podreu veure, que el considerava “el seu germà”.

Es podria escriure, que Juan Carlos, tan sols ha desenvolupat la genètica dels Borbons, quan el “Generalisimo” li deixa les mans lliures per fer i desfer, imposant una Monarquia amb un salt successori, bastant estrany, en relació a Juan de Borbon, Comte de Barcelona i com ha arribat a fer la seva fortuna.

Al que anava, que l’afer Urdangarin, Fundació Noos, que l’antic molt honorable Jaume Matas, li entregués no sé quina doblerada i a tot dir com a justificació: “Si et ve el gendre del rei a demanar-t’ho, tu que faries?(declaracions en un programa televisiu) Cap comentari a aquesta excusa.

Podria esser que Urdangarin hagi obert la Caixa de Pandora.

No em declar republicà, tan sols per un fet econòmic, que podria esser un d’ells, i vos puc assegurar que surt molt més barat un president de república, que el nou milions d’euros que ens costa la despesa de la Casa Real, cada any i que paguem equitativament, tots els ciutadans i ciutadans de l’estat espanyol; o més ben dit, els que sofrim l’espoli fiscal com Catalunya i les Illes Balears, encara ens toca a més per barba.

La transició espanyola, amb un model d’estat, molt diferent al que en Francisco Franco, s’havia carregat amb un cop d’estat, una guerra brutal de tres anys i després amb una repressió de tot el que sonés a roig i republicà de quaranta anys; fou una autèntica pantomima, on es dóna una llei d’esborrany i taula rassa, a on els culpables de la repressió: Tortures, assassinats, enfonsament de la dignitat, quedaran completament impunes. Inclusiu ara mateix, qui els intenta esbrinar, pot resultar escaldat, i si no mireu, el que li ha passat al jutge Baltasar Garzón, que si va iniciar el procés en contra dels militars de la Dictadura Argentina i quan ho ha intentat a l’estat espanyol recercant les fosses comunes de la Guerra Incivil, ha rebut de valent.

Em sent republicà pels valors i principis que defensa aquest model d’estat i independentista perquè ha quedat meridianament clar, que a més que “Espanya ens roba”, els seus polítics jacobins i centralistes, no obliden el seu intent d’esbucar Catalunya(llengua, cultura i dignitat de nació que és la nostra) i impedir a tota costa la constitució dels Països Catalans, perquè saben que amb la independència de Catalunya i les Illes Balears, hi hauria moltes regions espanyoles que menjarien les sopes més que clares. Inclusiu Peces-Barba, pare de la Constitució, s’atreví a justificar els bombardeigs de Catalunya durant la guerra incivil,

Quan el President Companys, declarà la República Catalana, posteriorment fou perseguit, empresonat pels nazis alemanys, entregat als repressors franquistes i executat. Un altre assassinat sobre les seves espatlles.


Voleu encara més motius, per declarar-me republicà i independentista d’esquerres? Perquè vos puc assegurar que en tenc de sobres.


Josep Bonnín

No hay comentarios:

Publicar un comentario