No he sabut trobar una carta que publicaven aleshores quasi tots els diaris de Catalunya, desapareguts dissortadament en la seva majoria, en la que explicava com la major dels que havíem destinat una part del nostre temps, i dels nostres sabers a ‘ la casa’, ho havíem fet – i ho tornaríem a fer – malgrat la interferència fins aleshores del feixisme o del nacionalcatolicisme, i en aquell moment precís per socialnacionalisme.
Amb poc menys de vint anys, vivim en un escenari on torna a fer-se imprescindible la col•laboració voluntària perquè no quedin desemparats els més febles, gràcies als ‘demòcrates’ de saló el país ha fet un salt endarrere, que ens deixa en un nivell comparable justament als inicis del segle XX. Mai els ho agrairem suficientment, al Felipe González Márquez, al Jose Maria Aznar López, al José Luis Rodríguez Zapatero, o a l’inefable Mariano Rajoy Brey.
El barret ‘ de gala’ de l’uniforme que ens havíem de pagar cadascú – si el volíem - forma part de l’atretzo d’un grup de teatre, o així m’ho penso, ja que no me’l van tornar; l’americana amb les dues estrelles a la màniga – era un oficial segon – crec que la podria trobar en algun fons d’armari . El que està intacte com el primer dia, és la voluntat malgrat uns i altres, de fer d’aquest món un lloc més acollidor per a tothom.
Si tornen – que farien un gran bé al país – aquells ideals que s’aixoplugaven sota la Creu Roja, molts dels que formàvem a les Brigades de Tropes de Socors estem disponibles.
Ah!, ens identificarem amb allò que decideixi ‘ la casa’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario