Llums de Nadal, la tristesa de la sostenibilitat.

Passejava per un Sabadell més gris que mai sota l’enllumenat ‘sostenible’ de Nadal.

Està clar que en els Municipis on manen els nacionalsocialistes també hi ha qui celebra el Nadal, en la mateixa proporció almenys  d’aquells on manen els Cavallers de la Taula Rodona del Rei Artur.   Imagino que fins i tot, allà on el nacionalcatolicisme espanyol ha recuperat – ara per vies democràtiques – el control polític.

Fa molts anys que s’ha pervertit el concepte del ‘Nadal tradicional’, trobada amb la família,  reforçar llaços d’amistat,... fins fa poc – abans de la crisis – el que podia marxava de viatge, anava a esquiar, o s’escapava d’aquell ‘cerimonial antic’; ara, quan tothom constata la fallida no únicament de l’anomena’t  ‘estat del benestar’  , sinó del Estat mateix, cal intentar reconstruir les ‘velles relacions de família’, o en el seu defecte passar directament a engruixir les llistes de la beneficència. Si això dura, tots hi farem cap.

Ens plantegem en la penombra gris de la llum del Nadal sostenible,  una marató per lluitar contra la crisis ?.