Veníem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de Palà de Torroella – en aquest tros de món les Colònies reben la consideració de pobles i/o àdhuc de parròquies -; creuàvem un pont estret sobre el Cardener, i ens aturàvem per retratar el conjunt que formen l’església, l'antic convent de les Dominiques, la rectoria i les escoles de Valls de Torroella.
Els plànols dels edificis d'estil gòtic, foren obra del Sr. Oigini Negre. Les obres finalitzaren el dia 7 de novembre de 1926, amb la benedicció de l'Església dedicada al Sagrat Cor de Jesús, pel bisbe de Solsona, Excm. Dr. Valentí Comellas. Actualment l’església de Valls de Torroella està dedicada al Roser.
Dins d'aquesta església – a la que no podíem accedir. es guarda la imatge de la Mare de Déu de Coaner, que es una talla de fusta del segle XIII, amb la representació de la Verge coronada i totalment frontal asseguda en un tro i amb el Fill sobre el genoll esquerra. Aquests, coronat també, beneeix amb la mà dreta i amb l’altra mà sosté un objecte circular apretat sobre el pit. El nen s’inclina suaument, mentre la mare conserva una total frontalitat.
Aquesta imatge procedeix de l’església – Santuari de la Mare de Déu de Coaner - ,està molt restaurada i estava acollida per un retaule Barroc del 1716.
La nissaga dels Valls s’inicia a Sallent, on encara existeix la Casa Valls. Tenia vincles familiars amb els Palà, amb els que formaria la societat Esteve Valls i Companyia que es constituí l’any 1877 i s’instal•là al terme de Castelladral (Navàs, Bages), a la vora del riu Cardener, i a prop del poble de Sant Salvador de Torroella. Sorgia així la colònia Palà de Torroella.
Hom defensa que els nuclis de població anomenats Torroella començaren essent una simple torreta (de vigilància o de defensa) al voltant de la qual s'anà formant el caseriu. Davant d’alguna d’aquestes torres – Riner per exemple – he tingut ‘la sensació’ de trobar-me davant la ‘Casa de l’amo’ de l’època feudal. El clixé es reproduirà fidelment en el període en que el ‘feudalisme industrial’, farà créixer Colònies a la vora dels rius catalans.
D.Isidre Valls Pallarola , nasqué a la vila de Sallent, l'any 1859. A l’inici del segle es dissolgué la societat, i Isidre Valls Pallarola [va emmaridar-se amb la senyora Antonia Taberner, de coneguda família de Barcelona ] que havia succeït al seu pare, construirà una nova fàbrica un parell de quilòmetres riu avall, que serà la colònia Valls o Palà Nou.
La nova fàbrica va començar a funcionar l’any 1903. L’any 1918 va constituir una empresa filial, Valls i Mir, on es realitzaven l’acabat, el blanqueig, el tenyit i l’estampat del teixit. Durant el mateix any va traspassar tots els seus actius a empresa anònima Manufacturas Valls SA.
Emili Carles-Tolrà i Amat, segon Marquès de Sant Esteve de Castellar, exiliat a Nàpols durant la mal anomenada ‘ Guerra Civil’, no rebrà autorització del franquisme per tornar al país. I haurà d’arribar a un acord amb Manufacturas Valls, SA, que es farà finalment càrrec de la majoria del capital de Viuda de José Tolrà SA, constituint un dels primers grups cotoners de Catalunya.
Emili Carles-Tolrà i Amat, morirà a Nàpols l’any 1940, però no serà fins l’any 1949 que les seves despulles seran traslladades a Castellar del Vallès on serà enterrat a la cripta de l’església que construí la primera Marquesa, al panteó Tolrà ,al costat de la seva muller Rosa Coll i Carles.
La negativa del franquisme a la tornada de Emili Carles-Tolrà i Amat, és un episodi fosc que esperem desvetllar quan s’obrin els darrer arxius de la Dictadura.
El 1991 Manufacturas Valls SA presentà suspensió de pagaments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario