Tinc vers el fuster de Nazaret una autèntica admiració, n’explicitava les raons, en un relat que titulava : Josep, fill de Jacob o d’Eli, de la nissaga de David i Habraham.
http://www.guimera.info/avui/tribuna/StJosep.htm
La pietat popular ha construït a l’entorn de la figura de Josep, una imatge que potser caldrà revisar : Josep es un home modern, sap que el rol assignat a la seva esposa tindrà una major importància i ho accepta, el fet en el context històric es quasi excepcional, en el món jueu el paper de les dones habitualment era secundari. Sense perjudici del que deixem dit, s’ha de veure la ma hàbil de Josep, en la preparació del pessebre, la seva fermesa en la presentació de Jesús al Temple, el seu saber estar en la recepció als Reis d’Orient, la seva intel•ligència en captar que l’ interès d’ Herodes es un perill , el seu amor vers Jesús i Maria en la fugida d’Egipte, el seu valor en la tornada a Nazaret .
Al llarg de la seva vida, Josep fa que el s’ha de fer i quan s’ha de fer, en tot i per tot, es un exemple per a Jesús, i sense cap mena de dubte un molt bon company per a Maria. Totes o la major part d’advocacions Marianes recullen el dolor de Maria davant la mort de Jesús, potser fora l’hora de plantejar-se el dolor de Maria davant la pèrdua del fidel company, justament quan l’esperen les hores més doloroses de la seva existència.
Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , però que justament per això es tant meravellosa.
La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.
Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment, però certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió ?
Aquest 2012 particularment complicat en àmbits , com l’econòmic , i el de les llibertats civils a Catalunya, ens cal seguir l’exemple de Sant Josep; el nostre és un poble d’esclaus d’ençà de 1714, i contra nosaltres tots els excessos estan permesos. Necessitem – una vegada més – que la saviesa de Sant Josep, ens permeti alhora que salvar als nostres primogènits, reivindicar els nostres drets nacionals.
Retratava al ensems que la fira, alguns dels espais simbòlics que s’estima la gent de Castellar del Vallès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario