EL BISBE NOVELL

Del diccionari de l’Institut d’estudis Catalans.

NOVELL, -ELLA adj.

|| 1. Nou, produït o aparegut de poc temps; recent; cast. novel, nuevo. Novella manera havem en desputar, Llull Blanq. 44. Es feta cascun any la dita novella elecció, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 408). Al dolç pes ajupint-se de llur novella flor, Atlàntida ii. Fou dels novells esposos habitacle, Alcover Poem. Bíbl. 42. Esser novell: esser nou, causar sorpresa, venir de nou. A mi no és novell que'ls hòmens muyren, Metge Somni ii. De novell: (ant.) novament, de bell nou. Que cascun any sien elets o deputats de novell los dits levadors, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli, 282).Especialment: a) Es diu dels fruits acabats de madurar o de collir (Empordà, Camp de Tarr., val., mall., men.). Blat novell: blat de la nova collita. Hages panses novelles e munda-les dels grans, Robert Coch 9.—b) Vi novell: el vi acabat de fer, fins al mig any d'haver-se tret del raïm. Lo vi novell, ço és lo most, Albert G., Ques. 20 vo.—c) Ocell jove, encara no ben desenrotllat (Plana de Vic, Blanes, Solsona, Balaguer, Maestrat). «He trobat un niu amb tres novells». Prin les orenetes novelles quan són al niu, Flos medic. 174.—d) Que fa poc temps que fa una cosa, una feina, que exerceix un càrrec, etc.; inexpert, mancat d'experiència; cast. novel, novato. «Sa mare d'ella va dir: | —Fadrins, s'al•lota és novella; | si vos n'heu de riure d'ella, | feis-me pler de no venir» (cançó pop. Mall.). Per tal com al pus antich per lo pus novell en l'offici honor és deguda, Ordin. Palat. 29. Nouell deueu esser en vostre ofici, Proc. Olives 789.—e) Gent novella: infant o infants acabats de néixer (Mall., Men.). Es progrés consisteix en posar gent novella en el món, Aurora 228. «A ca N'Andreu han tingut gent novella»: els ha nascut un infant.
|| 2. m. ant. Nova; notícia que era ignorada d'aquell a qui es comunica; cast. nueva. Missatges qui aquest novell los havien aportat, Muntaner Cròn., c. 22. Aquell comptà lo novell, dient: Senyor..., Sermons SVF, i, 189. Per aquell Déu que us pot trametre bon nouell de les coses que més amats en aquest món, Curial, i, 30.

Llegeixo a l’adició de Solsona ;
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3324/bisbe/solsona/demana/perdo

Perquè es disculpa, si això és el que realment pensa i defensa ?

Malgrat ser Bisbe té dret a la lliure expressió, com els que el posen a caure d’un polli.
L’estat que coneixem es va fer ‘ contra l’església’ en el sentit de treure-li tot protagonisme; Registres, Sanitat, Educació,...

Les actuals estretors econòmiques que patim s’expliquen força per aquesta raó, i per damunt de tot, en la pèssima administració, la corrupció i l’estultícia, que venen acreditant els representants de ‘ la societat civil’.

Si la meitat del rigor que li demanem al Bisbe, li haguessin exigit als Suarez, González, Aznar, Zapatero i ara al Rajoi; i als seus homònims autonòmics i locals, no ens trobaríem en aquest atzucac.

Al Cèsar, el que és del Cèsar, i a Déu, el que és de Déu.