El significat que vull donar al mot que encapçala el text és el que trobareu a l’entrada número 1 del diccionari català - valencià -balear : Son intranquil, amb sensació d'opressió al cor i amb somnis angoixosos.
Els anglesos tenen un bon costum, pots dir pestes del sistema a la via pública, sempre que no toquis a terra amb els peus. Per això els que fan discursos, puguen dalt d’una tarima.
Em trobava un grup de persones que escoltaven les propostes que feia situat damunt d’una fràgil caixa de plàstic un orador desconegut :
Si ets un jubilat i el Govern diu que no hi ha una plaça de residència per a tu.
El nostre pla és senzill, armes per a tots els jubilats , tot ciutadà de més de 65 anys tindrà una pistola i quatre bales. Tindreu ocasió de disparar contra quatre polítics, no teniu però, no cap obligació de matar-los, i no us heu de sentir malament si sobreviuen. .
Per descomptat, això us enviarà de cap a la presó, on tindreu tres àpats al dia, un sostre, calefacció central, dret de bis a bis un cop per setmana i totes les cures mèdiques que us siguin precises ;¿Dentadura nova? Dit i fet. ¿Ulleres? Genial. Un maluc nou, genolls, ronyó, cor? Tot cobert.
La família et podrà visitar amb la mateixa freqüència – possiblement millorarà pel ‘morbo de la presó ‘.
I qui pagarà tot això? El mateix Govern que et va dir que no es podrien permetre oferir una residència.
D'altra banda, com ara seràs un presoner, no hauràs de pagar impostos.
Em despertava amb una suor freda, i obria la finestra; els carrers foscos, amb els fanals apagats per estalviar diners, em retornaven a la realitat, estàvem a l’any 2012, !!!!. Respirava tranquil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario