El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), era testimoni d’una munió d’actes criminals, els afusellaments al Camp de Bota, en els anys del seu Servei Militar, i veuria episodis de corrupció en els que es veien implicades famílies vinculades al regim franquista, que continuen tenint vinculacions al nivell més alt de l’activitat política en l’actualitat. Malgrat tot això, pateix la síndrome d'Estolcom, i s’estranyava que el pantà de Camarasa, com els de Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916), no fossin obra del sàtrapa. Li succeïa el mateix en la visita al pantà de Foix, a la comarca del Penedès sobirà.
Patrimoni Gencat recull que la presa al riu Noguera Pallaresa , fou construïda als anys 1920 per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda com La Canadenca, i configura aquest embassament que s'estén al llarg de 20 km, des del Montsec fins a l'aiguabarreig del riu Noguera Pallaresa amb el Segre.
Amplia força aquesta informació :
http://www.aldia.cat/catalunya/territori/noticia-presa-camarasa-compleix-cent-anys-20170627130055.html
El 27 de juny de 1917, aquest dimarts justament fa cent anys, va ser atorgat i aprovat el salt de la central hidràulica de Camarasa, a la Noguera, actualment pertanyent a Endesa. L'emplaçament definitiu del salt va ser l'estret del Pont del Diable, a la confluència dels rius Segre i Noguera Pallaresa, on es va construir una presa de 92 metres d'alçada sobre la llera del riu i més de 100 metres de fonaments, fet que la va convertir, fins a l'any 1924, en la presa més alta d'Europa.
A escassos metres aigües avall de la presa es va instal•lar l'edifici de la central, amb 4 grups generadors equipats amb turbines tipus Francis d'eix vertical i una potència màxima de 56.000 quilovats. Malgrat que des de finals de 1917 ja s'estava treballant en la desviació del Noguera Pallaresa en el seu marge esquerre, les obres de la presa es van començar l'1 de maig de 1919, i van ser necessaris 218.000 metres cúbics de volum de formigó per a coronar la presa de gravetat de planta.
El primer grup hidràulic es va connectar a les línies procedents de la central hidroelèctrica de Talarn el 13 d'agost de 1920, i les obres es van donar per acabades el 29 d'abril de 1922.
La central hidroelèctrica de Camarasa va ser la quarta instal•lació posada en marxa per la Barcelona Traction Light & Power (popularment coneguda com La Canadenca), després de Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916).
La Canadenca, des del moment de la seva constitució el 12 de setembre de 1911, va dissenyar i executar un ambiciós projecte de generació, transport i distribució d'energia elèctrica a Catalunya, Actualment, aquesta instal•lació gairebé centenària disposa de 4 grups hidràulics amb una potència total instal•lada de 60 megavats.
Llegia a : http://www.ub.edu/geocrit/IVSimposio/Amigo.pdf
Que Asa White Kenney Billings (8 de febrer de 1876 - 3 de novembre de 1949) enginyer hidroelèctric nord-americà, fou el projectista de la presa de Talarn, i de presa Camarasa
La nacionalització de la Canadiense va ser un dels escàndols internacionals més sonats de l’època, i encara avui, comporta que els representants diplomàtics del REINO DE ESPAÑA siguin percebuts quasi com uns malfactors.
https://books.google.es/books?id=tSy3tK6fRy0C&pg=PA80&lpg=PA80&dq=la+nacionalizaci%C3%B3n+de+la+canadiense+.+Barcelona&source=bl&ots=s-3OIAzHfO&sig=7z50MwP0uG7AH209x4B5TKiP3N8&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjz8puKiPfUAhULZ1AKHQ2wBucQ6AEIRTAD#v=onepage&q=la%20nacionalizaci%C3%B3n%20de%20la%20canadiense%20.%20Barcelona&f=false
Retratava al Josep Olivé Escarré, algues avall de la presa de Camarasa, davant les restes del pont medieval sobre el riu Segre, del que ens explica patrimoni Gencat que està fet de pedra regular i arcs de descàrrega amb dovelles regulars i arc apuntat. Tenia 7 arcs, però sols en conservem un de sencer i algunes restes dels altres arcs
Catalunya , en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers aquesta terra, els seus nadius, i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
Camarasa té el tristíssim honor de figurar en la relació de poblacions que NO TENEN Catàleg de Patrimoni en línia, ni Mapa de Patrimoni.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario