martes, 18 de julio de 2017

INVENTARI D’EDIFICIS MODERNISTES D’ARGENTONA. UNA FEINA PENDENT. LA TORRE MERCADER

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

El Passeig del baró de Viver d’Argentona és una mostra singular del modernisme a Catalunya, de la que dissortadament no en tenim TOTES les dades.

El nom s’atorgava en reconeixement a :

Darius Rumeu i Torrents ( + Barcelona, 10.12.1905) Primer baró de Viver.

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 1886 - Barcelona, 1970) segon baró de Viver

Alguna dada de la història de la finca el Viver, a Argentona:
http://www.genealogia-antembardera.net/Carbonell3.htm

Sobta que es desconeix-hi també l’autor de l’edifici que a instàncies dels Romeu, substituïa l’antic mas de Viver.

S’afirma però que Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) va ‘treballar’ en el disseny dels jardins.

No us sembla il•lògic encarregar l’obra de la casa a ‘ desconegut’, i cridar alhora un gran arquitecte, dissenyador de jardins com Nicolau Maria Rubió i Tudurí ?.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2759

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08009



Retratava la Torre Mercader, dita en alguna lloc ‘ casa Mora’ de la que no hi ha dades del seu autor al Mapa de Patrimoni:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08009

Tampoc a Patrimoni Gencat :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8335

I, els amics de Pobles de Catalunya :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2513

És increïble que a Catalunya l’autor d’una bona part del patrimoni Històric i/o Artístic que no va desaparèixer en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, sigui ‘desconegut’.

Ens agradarà tenir noticia alhora que de l’autor, també del promotor, nom i cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail , imagino que també al consistori els interessarà saber-ho, oi?. oac@argentona.cat

M’ explicaven que a l'arxiu d'Argentona no tenien cap dada dels edificis modernistes. Les llicències d'obra que tenen són posteriors a l'època modernista.

Caldrà doncs demanar la col•laboració dels propietaris, oi?.

Nosaltres l’esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Argentona i Catalunya us ho agrairan.

No hay comentarios:

Publicar un comentario