Som tossuts – en el millor sentit , si en té algun de bo - i contradient el catastrofisme general ‘ a Castellar del Vallès, no hi ha res que valgui la pena ‘, estem decidits a recollir – mentre sigui possible – els testimonis històrics que resten dempeus; en aquesta ocasió el nostre objectiu ens porta a comparar imatges d’un edifici del que ens diu la Montserrat Llinares ; abans hi havia viscut en Ramon Caixach, el carter del poble i fins i tot hi tenia l’oficina de correus.
Fotografia. Antonio Mora Vergés
I la casa coneguda avui com ‘ Cal metge’ , veïna del mas Castapera, més tard mas Montllor i mas Crupell. http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-del-mas-castapera-mas-montllor-mas-crupell-cal-metge/
Fotografia. Antonio Mora Vergés
De cap d’ambdues en trobava res a l’excel·lent obra del l’Esteve Prat Paz, ni llevat d’error , al Catàleg de patrimoni de Castellar del Vallès, o a la llista de monuments de Castellar del Vallès.
La ‘desmemoria’ col·lectiva és un fenomen relativament recent, i es pot explicar pel fet que en un brevíssim període de temps, hi ha canvis demogràfics tant brutals, que provoquen que els autòctons més que en minoria es sentint en ‘inferioritat’ , i es trenquin els sistemes habituals de transmissió de la memòria històrica.
Hi ha qui veu al darrera d’aquest fenomen motivacions polítiques.
En realitat els efectes son senzills d’evitar, sempre i quan els autòctons no es ‘tanquin’ en capelletes, i facilitin la integració dels nouvinguts. Val a dir que a tenor dels resultats a Castella del Vallès, no ho estem fem bé, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com
Us deixo l’enllaç a la cançó on el Ramon Pelegero i Sanchis, Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940, ens recorda que qui perd els orígens, perd identitat. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!
No hay comentarios:
Publicar un comentario