Blanes no tenia encara 5.000 habitants quan es constituïa el 13 de desembre del 1906 – dia de Santa Llúcia - la Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA), en constituir-se la Sociedad Española de Seda Viscosa, i que es va fer gran l’any 1923, quan ja s'havien iniciat les obres de la factoria de fil químic que es va instal·lar a tocar de la Tordera; van triar emplaçar-la a Blanes, la vila on s'acaba o comença la Costa Brava i desemboca la Tordera, va ser perquè, com recollia la premsa del moment, “l'aigua és abundant i neta, està exempta de sals perjudicials i és ideal per a la fabricació de seda artificial”. A més, hi afegia que el preu del sòl era molt barat, els impostos de producció, menors que a Barcelona i també que gràcies al port i l'estació de tren, l'indret estava molt ben comunicat.
Les actes fundacionals recullen que quan el 14 de setembre del 1923, a París, es va nomenar el primer consell d'administració, Álvaro Figueroa y Torres Mendieta, (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) comte de Romanones, cap del Partit Liberal i antic primer ministre a Madrid, el va presidir. El van acompanyar noms de prosàpia com Joan Ventosa i Clavell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 17 de agosto de 1959, persona molt propera a Francesc Cambó Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876-Buenos Aires, 30 de abril de 1947), líder de la Lliga Regionalista, Alfredo Bauer de la Banque Rothschild, o els germans Vila Marquès (Josep (1874-1963) i Fidel), hereus de Josep Vila i Soler, el primer fabricant català de seda artificial, que van ser nomenats consellers delegats.
L'octubre del 1923 es van iniciar les obres, el 15 de novembre del 1926 es va posar en marxa la factoria amb quatre màquines de filar, un any més tard es produïen 800 quilos diaris de fil viscosa i el 1933 ja s'arribava a les 1.300 tones l'any. El treball fix va atraure pagesos i pescadors de Pineda, Malgrat, Calella, Lloret i Tordera, la qual cosa va tenir incidència directa en el creixement d'una vila que es va trobar com el nombre d'empleats de la SAFA augmentava de manera exponencial –400 el 1926, 775 el 1930, 1.000 el 1935– i feien créixer la demografia, ja que dels 5.000 habitants que tenia Blanes el dia de la inauguració es va passar a 6.600 el 1936.
Font. Arxiu Municipal de Blanes
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats per general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, , els bombarders trimotors Savoia Marchetti de l'aviació mussoliniana que tenien la base a Mallorca i donaven suport als franquistes, van intentar derruir l'estació de tren i la SAFA. L'espionatge nacional i la quinta columna asseguraven que era una fàbrica d'armes i les esquadrilles feixistes no van respectar ni el fet que fos de propietat francesa, ni que tingués les teulades pintades amb el blau, el banc i el vermell i va patir agressions continuades, entre les quals destaca la del dia de Sant Pau i Sant Pere (28 de juny del 1938), que la va tocar de ple –tenia una plantilla de 1.200 persones–, i va provocar nou morts i més de quaranta ferits.
La victòria dels nacionals va donar un nou impuls a l'empresa. Reconstruïda per presoners polítics en règim d'esclavatge, el 1953 –catorze anys després de l'acabament de la guerra– i gràcies a la llicència cedida per la companyia nord- americana Du Pont i obtinguda per mediació de Rhodiaséta, (integrada al hòlding Rhône-Poulenc), la col·laboradora europea que era la matriu tècnica de la fàbrica blanenca, els seus responsables van aconseguir l'autorització per fabricar la fibra de poliamida de niló que es va comercialitzar sota la marca Meryl, un producte que per la seva qualitat es va conèixer entre els experts com “el fil de Blanes”. Bufava el vent a favor i així el 1959 va fer un altre pas endavant quan la britànica Imperial Chemical Industries (ICI) li va atorgar l'autorització per explotar la patent del polièster que es va comercialitzar amb el nom de Tergal.
L'èxit de la factoria va venir acompanyada de l'arribada d'una nova immigració, provinent de les zones rurals espanyoles, homes que un cop establerts a la vila es trobaven com cada mes se'ls descomptava una part del sou per amortitzar les despeses de viatge que l'empresa els havia avançat i, si volien trobar sostre a Blanes, es veien obligats a hostatjar-se en pensions barates – a El Molino se n'hi van arribar a encabir més de 300 –. Treballadors, joves, valents, que quan aconseguien aixecar una mica el cap, ells mateixos es feien una casa als barris perifèrics impulsant un urbanisme caòtic i salvatge.
El cens de Blanes en acabar el conflicte bèl·lic era de 6.361 veïns l’any 1940, 7.039 l’any 1950, 9.492 l’any 1960, 16.020 l’any 1970, 20.178 l’any 1980.
La Siseta Comas Rovira, publica una fotografia que data en els primers anys de la dècada dels 60
Al desembre de 1989, SAFA perdia definitivament el nom i passava a ser Rhône Poulenc Fibras, el fet comportava una reorganització de les activitats de la multinacional i també de la fàbrica de Blanes.
Des d’aleshores la fàbrica ha viscut un calvari, que curiosament no ha tingut cap incidència en la demografia que ha continuat creixent, 25.632 veïns al cens de 1990 i fins als 38.813 a darreries del 2017.
No trobava cap dada de l’autor del complex fabril, ens agradarà tenir-ne noticia a l’emal coneixercatalunya@gmail.com
Les persones que treballaven a la fàbrica, tenen de ben segur imatges i dades que tenen sens dubte interès històric. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’emal coneixercatalunya@gmail.com
http://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/7a30c2cb653b6e64c12565d80046a4c3/013ff8b51ce7fed7c125717300418173/$FILE/CAPITOL%202%20-%20Estudis%20previs%20-%20Criteris%20i%20objectius-POUM%20Blanes.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario