L’Olga Sacrest Roca publica una fotografia de la masia de l’Esparc situada en un extrem de la
Vall de Bianya, de cara a migjorn, al peu de la muntanya de Sant Valentí, i
pròxima a la riera de Ridaura. L’enciclopèdia catalana ens diu ; antic veïnat i
actual masia de la parròquia de Sant Joan les Fonts , la Garrotxa
Fotografia. Olga Sacrest Roca. A la decada dels 80 del segle XX
En el decurs del temps, trobem escrit Espargo fins a l'any 1345; Spargo
després, Sparc fins al 1868 i no apareix la E inicial i una CH final fins al
1901. En algun moment s’assimila la CH com un element identificador de la
comunitat jueva, i acaba desapareixent, tant en bona part dels cognoms, com en la toponímia,
recordeu Vich, Raurich,...?.
Les primeres noticies documentals d'aquesta pairalia des del testament de Miró
II Bonfill de l'any 979, el qual comte-bisbe de Besalú en fa cessió al cenobi
de Sant Pere de Camprodon: «aloudem meu ... de Sparago, quomodo fuit de
Guarino» per dret de conquesta o, més ben dit, de reconquesta, als sarrins.
L'any 1000 Bernat Tallaferro dona al priorat de Santa Maria de Besalú un
alou situat a Bianya «in villa que dicunt Sparago».
Entre 1206 i 1269 consten Sparg com a monjos i priors de Sant Joan les
Fonts.
L'any 1143 figuren Ramon i Sibila com a primers senyors útils en l'acte de
definició a l'església de Santa Maria de Ripoll.
Segueixen referències (1332-1343) en capbrevacions amb el monestir de Sant
Pere de Camprodon i en l'acte de Concòrdia entre les pairalies Sparg i
Cabrafiga ( 1346) sobre un molí d'aigua fontanal.
Tretze generacions després, Pere Sparg s'esposa amb Caterina Feixas, la
filla dels quals, Maria, es maridà l'any 1868 amb Enric Cabrafiga i Lliurella,
reunint les dues cases: Esparc i Cabrafiga. L'any 1901 llur filla Margarida es
maridà amb Frederic Riera Gustà que aportà la pairalia empordanesa Riera de
Bàscara, configurant el patrimoni.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/la-casa-riera-al-passeig-den-blay-o-del.html
Malgrat no ho recull mossèn Josep Maria Viñolas Esteva (1966, Salitja,
Girona), a la fitxa de Patrimoni Gencat s’esmenta
que la primitiva imatge de la Mare de
Déu de l’Esperança al nucli de Canya ,
Sant Joan les Fonts, es guarda al Mas
Esparch.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/11/pregaria-la-mare-de-deu-de-lesperanca.html
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de la Marededéu de l’Esperança ,
davant la Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario