El Jordi Vila Juncá és, sense cap mena de dubte, un sherpa de les comarques
pirinenques, exerceix , sense tenir-ne consciencia cabal fins a dades
recents, de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
En aquesta ocasió retratava l’església
d’Aldosa, a la parròquia de la Massana, advocada a Sant Ermengol, del que us explicarem que la
família d’Ermengol procedia del Conflent, a la banda nord del Pirineu.
Pertanyia a l’alta noblesa, Ermengol era fill de Bernat, vescomte de
Conflent i de Guisla, i a més, un oncle, Sal·la, governava la diòcesi d’Urgell.
Destinat a la carrera eclesiàstica, va formar-se a la Seu d’Urgell, sota el
guiatge del seu parent. El 1003 ja figura als documents com a ardiaca d’Urgell,
i per tant, com a principal auxiliar del bisbe, al qual succeí en el càrrec
quan va morir (1010).
Quan al temple és un edifici
datat entre els
segles XVIII i XIX, de planta rectangular amb un absis quadrangular i coberta a
dues vessants sobre encavallades de fusta. El campanar és d'espadanya.
Explicàvem de les esglésies “ trentines”, posteriors al Concili que posava
els fonaments de la multinacional catòlica, que sacrificaven la forma – acostumen a ser edificis que s’identifiquen com a religiosos pel
campanar – i que s’aixecaven, alhora que
per fomentar la religiositat, com un element que portava implícit el prestigi
social, que seria substituït
durant el segle XX per les piscines.
En el seu interior es guarda un retaule que combina una taula barroca amb
pintures sobre tela datades al segle xix i atribuïdes al pintor Josep Oromí i
Muntada (Coll de Nargó el 1837 - 1915)
https://lamassana.ad/turisme/esglesies/sant-ermengol-l%E2%80%99aldosa
Quan al topònim ens diu el diccionari català valencià balear,
deriva
etimològicament de
*Elzosa, ‘alzinar’, derivat del català arcaic elze (<llatí ĭlĭce) ‘alzina’,
i amb el mateix canvi de z en d que apareix en els topònims Saldes per Salzes,
Vilardell per Vilarzell (<villaricĕllum), segons Coromines Top. And. 298. LIteralment lloc d'alzines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario