SANT CRISTÒFOL/MENNA. ANYÓS. PARRÒQUIA DE LA MASSANA. ANDORRA

El Jordi Vila Juncá és, sense cap mena de dubte, un sherpa de les comarques pirinenques,  exerceix ,  sense tenir-ne consciencia cabal fins a dades recents,  de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

 

En aquesta ocasió  retratava l’església romànica de Sant Cristòfol/Menna , al nucli d'Anyós, a  la parròquia andorrana de la Massana.

Està situada a l'extrem de l'altiplà del poble, a uns 1.310 metres  d'altitud, sobre un espadat que cau sobre la vall de la Valira del Nord.

L'església original era de dimensions reduïdes, de 5 per 4 metres  amb una nau rectangular i un absis semicircular fet de blocs de pedra regular cobert per una volta de quart d'esfera. Al segle XVI  es va ampliar allargant la nau i la seva alçada amb una nova coberta. Es van enderrocar els murs sud i oest. De l'obra d'època romànica es conserven l'absis i el mur nord. Es va aprofitar la part baixa del campanar de torre de planta quadrada, que era prop de l'absis, per integrar-la a la nau. Un nou campanar petit de torre es va aixecar sobre el mur oest amb una finestra a cada cara i teulada de quatre vessants.

El 1936 es van arrencar les pintures murals romàniques, atribuïdes al mestre de Santa Coloma de Queralt , i datades al segle XII. Van ser comprades per un antiquari de Madrid i després van ser exposades a Nova York, el 1939. Actualment se'n desconeix la seva ubicació. Representaven la Verge amb els apòstols sant Pere i sant Pau. Es conserven altres pintures murals en l'absis i el mur de ponent, d'època gòtica i barroca dels segles XIII a XVI.

Podeu veure imatges de les pintures a :

http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sant%20Cristofol%20Anyos.htm

Estava convençut que “virtuts “ com  l’estultícia, la cobdícia , l’absoluta  manca d’escrúpols, i la consciencia de malmetre el patrimoni col·lectiu només es podien trobar al REINO DE ESPAÑA, comprovar que també eren presents a Andorra és molt decebedor.  

Quan al topònim ens diu el diccionari català valencià balear, d’ etimologia incerta. Segons Rohlfs Stud. 54, seria un derivat del gentilici llatí Annius; sembla més probable que sigui d'origen pre-romà, i concretament basc (de angia, ‘devesa’), com opina Coromines Est. 177.

Recolzo la proposta de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg insigne, reconegut  en l’àmbit científic, arreu del món, fins en cercles intel·lectuals del  REINO DE ESPAÑA, i al que la seva condició de català, i de català compromès, li furtava el merescut reconeixement internacional.  

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

 

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

 

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

 

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

 

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

 

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

 

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

 

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.