El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar enllaços amb dades i imatges d’alguns dels edificis religiosos del terme d’Espolla a l’Empordà sobirà,
Reprodueixo de :
http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/espolla.php
El municipi d’Espolla al llarg dels anys ha disposat almenys de quatre ermites destinades al culte dels
seus habitants i gent propera, el pas del temps, i la incúria dels uns i dels
altres, han fet que les quatre
estiguessin en un estat que en res reflexa el que devien ésser en un passat, ja
que dues són actualment inexistents degut a que només en queda reduïts
testimonis del seu passat.
Sant Miquel de Freixe havia estat una ermita romànica que possiblement fou
construïda entre els segles XI-XII, i que deu el seu nom a la proximitat de la
Ribera de Freixe i a una masia que porta el mateix nom.
Havia estat sufragània de la de Sant Martí de Baussitges i donava
assistència a l'escassa població dels entorns.
De la seva existència avui només en queda un mur i poca cosa més. La seva
situació entre la Serra de Baussitges i la muntanya dels Pils, a prop del Pic
de la Jaça de l'home, a més de la seva escassa població, l'han convertit al
llarg dels anys en un indret inhòspit i oblidat, fet que ha propiciat el seu
abandó.
SANT MIQUEL DE FREIXE / FREIXE Jaciment arqueològic
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947701.xml
Un dels altres vestigis és Sant Pere dels Vilars, de la que com la de Sant Miquel de Freixe en
queda poca cosa, a més de cap noticia documental concreta i per tant, la seva
ubicació exacte, tot i que estudis fets posteriorment pel historiador i expert
en art romànic, Joan Badia Homs (
Palafrugell, l’Empordà justa, 9 de maig
de 1941) i altres investigadors, van fer
possible conèixer el seu emplaçament.
Les formes de les seves restes indiquen l'existència d'una antiga petita
ermita preromànica que es podria situar en el segle X o fins i tot abans,
formada per una sola nau amb absis de petites dimensions d'uns 13 metres de
llargada per una amplada interior de quasi 5 metres.
Una petita esglesiola medieval feta de pedra seca i fang, de poca
importància i per un reduït nombre d'usuaris que devien ésser els habitants de
la zona, i que el pas del temps quasi no n'ha deixat rastre, a més de les
posteriors utilitats que va tenir l'edifici en convertir-lo en barraca de
vinya, són contribucions que afavoreixen la desaparició d'elements
constructius.
https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/6568
Una altre ermita, aquesta en peus i en millor estat, és Sant Martí de
Baussitges situada a la part nord del municipi i per sota de la Serra de
l'Albera. Un temple que fou consagrat el 20 de desembre de l'any 946 pel bisbe
Gotmar de Girona, amb la presència del bisbe Sunyer d'Elna i d'Ermenguer arquebisbe
de Narbona i Gaufred I Comte d'Empúries. L'església pertanyia al monestir
benedictí de Sant Quirze de Colera, actualment dins el municipi de Rabós
d'Empordà, i formant una sola parròquia conjuntament amb Sant Miquel de Freixe.
De fet fou parròquia activa fins el segle XVI i formava part de l'antic
municipi de Baussitges, que passaria en el segle XIX a integrar-se al
d'Espolla.
El despoblament dels masos propers
com en molts altres indrets de la geografia gironina, fou el preludi del seu
abandonament, tot i que actualment es manté dempeus i relativament ben
conservada.
El temple té una sola nau reforçada amb un arc, i encara conserva bancs
laterals de pedra, a més en la part est, d'una absis de planta trapezoïdal, amb
petites obertures en la mateixa nau com en l'absis.
Les parets de pissarra i granit de la zona, antigament havien estat unides
amb argamassa que és una mescla de calç, sorra i aigua, però actualment després
de la restauració s'hi ha posat ciment. L'edifici disposa d'un campanar de
tipus espadanya inacabat per la part superior i amb dues obertures per a
campanes.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38809
L'ermita de Sant Genís d'Esprac és la que actualment encara està oberta al
culte, només esporàdicament però, quan
s'hi celebra l'aplec anual, després del Corpus.
S'hi pot accedir a través de la pista forestal que porta a Baussitges a
partir de la carretera del Coll de Banyuls.
Sant Genís fou parròquia fins l'any 1432 que passà a ésser sufragània de
Sant Jaume d'Espolla i possiblement abandonada fins que a l'any 1691 fou
restaurada i s'hi celebrà una missa de consagració. Amb el temps va continuar
fent les seves funcions i a més tenia adossada una masia la qual disposava
d'àmplies estances per a bestiar, com altres masies, finalment però, també fou abandonada en aquest cas pels volts
dels anys seixanta del segle XX.
Es tracta d'un edifici romànic amb volta apuntada originària del segle
XIII, d'una sola nau i amb un absis semicircular amb la obertura típica per tal
de facilitar l'entrada de llum en el deambulatori i presbiteri. Disposa d'un
cor, on s'hi pot accedir a través del mas adossat, que es troba en mol males
condicions.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38810
Ni als castellans els hi anava bé amb la monarquia, recordeu aquell vers
del Cantar de Mío Cid, «Quin bon vassall seria si tingués un bon senyor!», a Catalunya, ni a les persones ,
ni a les pedres, no els prova la dependència,
ja sigui en forma de dictadura o de Monarquia Parlamentaria, només l’adveniment
d’una República pot salvar-nos de la ruïna total.
Que l’Arcàngel
Sant Miquel, l’Apòstol Sant Pere, Sant Genís i Sant Martí de Tours, portin
aquest anhel de llibertat a l’Altíssim!
No hay comentarios:
Publicar un comentario