La Botjosa, era una masia – de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com - , en quins terrenys s’anà construint partir dels anys 30 del segle XX, un barri de de vivendes per als obrers de les mines de potassa.
La masia, estava situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les
terrasses fluvials de la dreta del Llobregat.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5130/rec/150
Les primeres cases daten del 1932, se n'han construïdes d’altres però, en
diferents represes, després de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
L’església, moderna, és dedicada a
la patrona dels miners, santa Bàrbara.
Hom hi fa o feia , festa major el
dia 4 de desembre.
https://relatsencatala.cat/relat/l-infern-blanc-de-sallent-santa-barbara-de-la-botjosa/1034043
N’havíem escrit l’any 2011; La colònia minera de la Botjosa té el runam vell de Sallent abandonat a tocar. Aquest runam ocupa 13,5 Ha i té una massa de 4 milions de tones. L'afectació directa de la sal provinent del runam malmet el ciment i les roques de les edificacions, rovella els metalls i ha fet pràcticament inhabitable aquesta colònia.
Actualment, a les 150 vivendes que hi ha, malviuen en condicions degradades
84 famílies amb poc poder adquisitiu. La meitat de les casetes estan doncs
desocupades. Els habitants que queden al barri porten anys queixant-se de la
seva situació. Se'ls havia dit que tenien la solució a tocar. No cal parlar de
la seva impaciència i exigència, llargament covada.
L'Estat, a través d'Infoinvest, es va comprometre a mantenir el barri miner de la Botjosa invertint-hi el necessari per poder viure-hi amb dignitat. Més endavant, la SEPI va creure que la millor solució era la promoció de noves vivendes i el reallotjament dels actuals habitants a través d'acords amb l'Ajuntament de Sallent i amb la Generalitat de Catalunya. Degut a això i preveient una nova ubicació, és a dir, la construcció d'un barri nou, la SEPI no ha invertit més en el barri de la Botjosa.
La Botjosa ha passat a ser una barri totalment degradat, sense cap tipus de manteniment: les teulades de les cases s'esfondren, les canonades de l'aigua es rebenten, l'enllumenat és deficient i en un cantó de la colònia inexistent, els vials estan en mal estat ...
Santa Bàrbara prou fa contenint l’avenç del runam, a qui pertoqui que posi
remei a aquesta situació d’abandó que succeeix davant dels ulls de tothom.
https://relatsencatala.cat/relat/l-infern-blanc-de-sallent-santa-barbara-de-la-botjosa/1034043
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi
Que Santa Bàrbara í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
No hay comentarios:
Publicar un comentario