SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA. BALENYA. OSONA

 

Anàvem a  l’Ajuda per agrair – cal fer-ho i és de justícia - , i alhora per demanar la intercessió de la marededéu perquè s’aturi aquest genocidi  de Gaza.

La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer. En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial. En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista. Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior. 

A darreries  del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu de l'Ajuda , que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim. 

A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular.

El comunidor és un edifici del segle XVIII construït davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l'antic fossat. És una petita construcció de planta quadrangular coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any "1718". Al seu costat hi ha encastada una clau de volta del segle XVII amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, que va ser col·locada en el mur en reformar-se la seva capella. Les façanes laterals i posterior s'obrien amb finestres d'arc pla ceràmic, que van substituir-se per petits òculs ceràmics. Està coronat per una creu de forja amb l'anagrama de Crist al centre i les terminacions flordelisades. El parament dels murs és de pedra vista, de majors dimensions a les cantonades. El ràfec està acabat amb filades de rajols i teules ceràmiques. L'interior està cobert amb volta d'aresta i presenta una petita pica de pedra en un dels extrems. Al mur posterior hi ha fixada la imatge de la Mare de Déu projectada sobre un vidre.

Avui, ahir,..., no funcionen els enllaços de Patrimoni Gencat, els ho farem saber a l’email comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat

El que dissortadament no s’atura  és la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  la Marededéu   í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»