QUE EN SABEU DE LA CASA PERE ROGER PUIG DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita CASA PERE ROGER, de la que ens diu la pàgina de l’ajuntament que fou comprada el 1859 per l’indià Pere Roger i Puig, a l’indià Josep Carreras Frigola.

Pere Roger Puig va emigrar a Cuba, on va fundar una fàbrica de tabac a la zona de Santiago de las Vegas.

A les parets i sostres interiors es conserven dibuixos i frescos de temàtica i estil plenament indians.

A la porxada que dóna al pati hi ha frescos de temàtica marina.

Patrimoni Gencat en diu; edifici de planta rectangular de PB i pis pel costat del carrer, i de 3 plantes pel jardí guanyant el desnivell existent. La composició és similar a la nº20, però més detallada.

La composició d'obertures de PB i pis coincideixen: en PB en hi ha 4 i l'entrada es situa en la 2ª de l'esquerra (arc puntat i rodó amb clau datada). La resta: dret es finestra i les de l'extrem són portes (totes d'arc rebaixat). En p.pis: 4 balcons es separen entre si per columnes adossades a la paret (acanalades). El balcó de la porta d'accés és arrodonit i té 2 mènsules de bustos femenins. La resta són rectangulars i mènsules florals.

Coincidint amb els balcons (al seu damunt) hi ha ulls de bou el•líptics. La façana es clou amb un ràfec- cornisa i barana massissa de ela coberta.-Façana posterior: PB té 2 arcs carpanells formant porxo. Pis:5 arcs de punt rodó (els 3 centrals tancats amb vidrieres) i la part esquerra massissada on hi ha una porta d'accés des de jardí per escala. Planta esquerra són més estrets i més baixos. Aquest conjunt crea la galeria. L'interior de les galeries en plantes estan pintades (marines en pis, i finestres (6) amb marines a P.superior). La façana es clou amb una balustrada. Les columnes són quadrades en Pis i rodones a Superior.-

El material : pedruscall a PB. Arrebossat amb esgrafiats de pedra a P.Pis (en mal estat).

Arrebossat caigut en P.Superior (es veu el rajol).

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

QUE EN SABEU DE LA CASA SEBASTIÀ PUIG CARRERAS DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita CASA DEL SENYOR PUIG,Sebastià Puig Carreras , de la que ens expliquen a la pàgina de l’Ajuntament, que fou edificada sota la influència estètica indiana

Va ser construïda l’any 1872 per Sebastià Puig Carreras que, tot i no ”fer les amèriques”, va edificar la casa amb aquesta influència estètica, de la que curiosament se’n desconeix qualsevol autor malgrat l’abundància d’edificis que s’aixecaven.

La façana estava pintada amb frescos que reproduien un paisatge ultramarí on predominaven els colors blaus i ocres.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

QUE EN SABEU DE LA CASA JOSEP PI CARRERAS?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita CASA JOSEP PI CARRERAS, de la que s’explica a la pàgina de l’ajuntament ; edifici d’estil neoclàssic. Edificada el 1860 per Josep Pi Carreras. Ell i el seu germà Pere van obrir a l’Havana una botiga de queviures anomenada La Industrial i una fleca. A la part posterior de la casa es conserva una galeria amb vistes al jardí.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

QUE EN SABEU DE LA CASA DEL DOCTOR MIRET / BONAVENTURA CANER BATALLER / HOTEL AIGUACLARA DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita Casa del Dr. Miret, a la que únicament en fa referència patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular amb 2 ales a la planta en PB. De PB més 2 plantes i terrat. Té 4 façanes i se’n potencien les que fan cantonada a les vies principals (façana principal i la lateral dreta) les restants segueixen la composició però perden els esgrafiats. La coberta té un cos central quadrat i de coberta planera i d'on en surt un altre de poligonal i que clou en punxa i de coberta vitrificada (ceràmica).- La façana principal segueix una composició de 3 obertures, en PB, i que continuen en les altres plantes (a PB com obertures d'arc rodó on la central es la porta i les laterals finestres, i al costat d'aquestes hi ha 2 portes que donen a l'ala dreta que és un terrat en Planta Pis i un porxo d'arcs carpanells i columnes cilíndriques i que dona al jardí i a l'ala esquerra que només segueix la composició i que dona a un buit. A Planta Pis són 3 balcons de llinda planera, igual que en planta superior, però els balcons són més petits, el mateix que a les obertures. La façana es clou amb una balustrada de ceràmica i als massissos gerros de ceràmica. Totes les obertures estan emmarcades amb motllures rectes, i la façana resta dividida en 3 parts verticals mercès a uns esgrafiats en relleu florals i que a l'arribar a coberta es transformen en capitells corintis que aguanten les motllures de sota la balustrada. Altre cos és la separació de la PB i de la resta amb motllura longitudinal. Els balcons es sostenen per mènsules i que la de la porta representa un lleó mossegant un pergamí).- La façana lateral dreta té els mateixos motius estètics que l'anterior, però canvia la composició. Pel costat dret té un cos d 1 planta afegit. També resta dividida en 3 parts, però asimètriques.-La posterior perd els motius estètics però manté la composició simètrica d'obertures més senzilles i tapiades.

Fotografia de la pàgina https://www.hotelaiguaclara.com/historia

Llinda de la porta principal amb data 1866 i inicials B.C.B.

Us deixo una pregunta, és la casa que es denomina BONAVENTURA CANER BATALLER, a la pàgina de l’ajuntament, i de la ens explica que la composició arquitectònica és neoclàssica, construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica, amb unes pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors?.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :
http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

Joan Miret i Romero, ens explica que li ha sobtat llegir que s'identifica la casa que havia estat de la seva família, com la casa del Doctor Miret.

L'avi, Ramon Romero Sanjuan, nascut a Castelló de la Ribera (València) resident a la província de Barcelona des de l'època de la guerra civil, compra l'edifici en estat ruïnós i el restaura. Ho feia amb la idea d'anar-hi amb la seva esposa – la seva àvia - i tenir un lloc on poder reunir tota la família. Creu que a darreries dels 70.

La casa comença a ser un lloc de segona residència per la seva família, que ja estiuejava a Begur en una altra casa, i començaren a ser coneguts en el poble, sobretot pel veïnat més proper.

En morir la seva àvia, l'avi cedeix la propietat a la seva mare, Encarna Romero i García, nascuda a Terrassa.

El seu pare és cardiòleg, Joan Miret i Carbonell nascut a Barcelona, mai però, havia tingut consulta oficial en aquesta casa.

"La denominació de casa del doctor Miret, es deu haver generat possiblement per la gent del poble de Begur, pel fet d'estar-hi nosaltres tants anys, i ser una casa singular en aquesta zona turística, hom pensa que al preguntar els forasters per l'immoble, els deien, hi viu el Doctor Miret i la seva família, i acabés així agafant el nom de Casa del Doctor Miret, és només una suposició.

Com la casa és molt gran, i conseqüentment el seu manteniment comporta moltes despeses, es decideix posar-la a la venda, i segons tinc entès la compren per fer un hotel que suposo que és el que hi ha actualment."

La família es trasllada a un altre punt de la Costa Brava, i per dir-ho així es desvinculen de Begur.

En llegir la vostra publicació, m'ha semblat que calia precisar que la titularitat dominical venia per la família de la mare, i que era molt posterior a la construcció de l'edifici.

QUE EN SABEU DE LA CASA JOSEP FORMENT PI DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la Casa Josep Forment, del que s’explica a la pàgina de l’Ajuntament que va emigrar a l’Havana l’any 1845, la va construir l’any 1866 en retornar a Begur amb una posició social notable. A la barana del balcó es poden veure les inicials JFP, que corresponen a Josep Forment Pi.

La façana és d’estil neoclàssic, amb uns carreus a la planta baixa i unes pilastres que recorren els dos pisos superiors.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Forment Pi, inspirava un monòleg al Jaume Montané, actor vilafranquí.
http://surtdecasa.cat/penedes/espectacles/jaume-montane-presenta-laventura-dun-indiano-vilafranca

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

SANT ROC DE LLINDARS. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA

Fèiem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de la comarca de la Segarra, la feina en ocasions esdevé impossible perquè en alguns llocs no trobes cap esser humà per a preguntar-li, on era l’escola abans de la guerra civil?.

Ens arribàvem fins a Llindars, al terme de Ribera d’Ondara que té una extensió de 54,5 km² en els que s’inclouen 13 petits nuclis de població, en els que vivien a darreries de l‘any 2016, 446 persones.

El Josep que viu a la casa cantonera de la Plaça Major, veïna de l’església parroquial advocada a Sant Roc, ens explica que Llindars MAI va tenir escola.

Del temple ens diu patrimoni Gencat ; edifici d’una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana i coberta exterior a doble vessant. Presenta un parament paredat a les façanes laterals amb presència d’arrebossat a la façana principal i carreus ambdós arestes de al façana principal. La porta d’accés s’obra a la façana principat a partir d’una estructura d’arc conopial trevolat amb doble motllura, destacant una decoració vegetal que sobresurt de la clau. Hi ha una inscripció al intradós de la clau amb la data "1782" dins d’una cartel•la motllurada rectangular. Damunt d’aquesta porta hi ha una fornícula d’estructura motllurada i per sobre s’obre un petit òcul. Un campanar d’espadanya de doble ull corona la façana principal. Una cornisa feta maó disposat en cantells ressegueix el perfil superior de la façana principal, així com també l’estructura del campanar d’espadanya. L’estructura d’un petit pinacle amb una bola es situa coronant ambdós costats de la façana principal, així com l’estructura superior del campanar d’espadanya.

El Josep ens diu que no té la clau de l’església que ha estat restaurada com recollia el Jordi Contijoch Boada

Ens explicava el Josep, que s’havia buscat aigua pel terme, i que arreu apareixia salobre, per la seva proximitat amb Rubinat, li preguntava si s’havien fets anàlisis, i em contestava que no.

No li sobren recursos a la Segarra, i comprovar la qualitat de les aigües subterrànies del terme de Llindars, no és una despesa d’importància. Escrit queda.

QUE EN SABEU DEL CASINO CULTURAL DE BEGUR?. L’EMPORDANET

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren del Casino Cultural de Begur, del que a la pàgina de l’Ajuntament expliquen que va ser inaugurat l’any 1870, i que fou construït per iniciativa dels indians, d’aquí que es conegués com a Casino dels Senyors o Casino Vell. Per descomptat «Begur is different!», cap dada dels promotors, ni de l’autor.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com i vull pensar que també a arxiumunicipal@begur.cat

Representa la fusió dels dos antics casinos de la població: El Bagurense i La Unión. Més enllà d’esmentar-los ens agradaria saber un xic de la seva història. Fora possible?.

Arquitectònicament cal destacar la monumentalitat de l’edificació: grans finestrals i portes resseguits per motllures, i les parets exteriors de pedra sense treballar.

El Cinema-Casino Cultural és un equipament municipal a on s'hi fa tant activitats molts diverses (teatre, cinema, actuacions musicals, entrega de premis...).

Pel que fa al cinema la sala climatitzada compte amb tecnologia Dolby Digital i una capacitat per 182 persones.

Patrimoni Gencat ens explica; edifici de planta quadrada de PB i pis coberta a 4 vessants. La composició de la façana és simètrica restant dividida en 2 de 3 obertures per planta i coincidents entre si. Cada grup té la seva porta centrada amb balcó al seu damunt, i flanquejades amb pedres. Actualment la simetria és trencada per un cos afegit (que és la cabina de projecció del cinema) a la banda esquerra i en P.Pis. La façana es clou per una cornisa de rajols amb mènsules. Per la part baixa hi ha un "arrimadero" arrebossat i que dona la volta a l'edifici.- la façana lateral dreta guanya el desnivell (suau ) del carrer i es transforma en una terrassa - jardí amb barana balustrada. Aquesta façana es composa simètricament respecte a una porta central, les obertures coincideixen, amb les de PB, en P.Pis i en hi ha 5 a cada planta (són d'arc de punt rodó i emmarcades en pedra). Clou amb la mateixa cornisa de la façana anterior. La façana lateral esquerra és idèntica que la dreta però sense jardí i les obertures estant tapiades (cinema ) i només hi ha la composició en obertures (és la del c/Clos i Pujol). -Material:Fora de la façana esquerra totes són de pedruscall, amb cantoneres i arcs de descarrega del es obertures de totxo.

Fotografia del Miquel Ferrer i López. 1986

Trobava les segments fonts :

http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.