Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
M’explicava un veí dels que van sobreviure de la ‘Quinta del biberó’, que els nois anaven a estudi al primer pis del Castell de Rupià , i les noies a la planta baixa, i que potser hi havia una quarantena de persones en cada grup.
Les dades de l’evolució demogràfica ens confirmen que al cens de l’any 1930 hi havia 411 veïns, i que el màxim es va assolir l’any 1950 amb 445, al tancament de l’any 2014 hi havia registrats 246 habitants de dret.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, gòtic, amb una gran sala i façanes amb finestres coronelles. És la casa del comú. El primitiu castell de Rupià ocupava una gran part de l'espai situat intramurs del recinte fortificat que encerclà la població. Actualment el circuit que formen la plaça d'Avall, el carrer Ample, el carrer de Sant Esteve i el carrer dels "Xifrers" assenyalen el perímetre d'aquest antic castell. El castell o palau episcopal que ha arribat als nostres dies s'alça en l'angle S-E de la primitiva fortalesa. Aquest edifici ha estat modificat modernament per a servir de Casa de la Vila i d'escoles. Actualment s'utilitza encara per a la primera funció esmentada, per aquest motiu l'interior del palau és la part que ha sofert més alteracions fins el punt de conservar, almenys visibles, molt pocs elements antics. Es tracta d'un edifici rectangular, allargat. La façana més gran dóna a la Plaça d'Avall, en ella es nota la conjunció de dos dels cossos de l'antic palau: la part més septentrional pertany a l'ala nord doncs la seva teulada és més alta que la resta de l'edifici -l'antiga ala oriental- i en el punt on es forma l'escaló de les dues teulades hi ha, en el parament de la façana, una separació formada per carreus més grans i ben escuadrats que en la resta del llenç. Tanmateix, actualment tot és un sol casal, orientat de sud a nord. En la façana esmentada, de la plaça d'Avall, en el fragment que pertanyia a l'ala nord, hi ha una finestra geminada gòtica amb arquets de punt rodó que no conserva la columna ni el capitell. A la part baixa modernament s'hi ha obert una porta. En el llenç que correspon al cos oriental hi ha una altra gran finestra coronella, triforada amb arcs trilobulats i amb columnes i capitells perfectament conservats. Les impostes tenen decoració floral. En data recent, en arranjar l'edifici per a serveis publics, s'han obert en aquest lloc cinc finestres rectangulars. Publiquem una fotografia anterior a aquesta reforma. En el frontis d'aquesta ala del palau, coberta amb teulat a doble vessant, orientada al sud, hi ha una finestra geminada d'arcs de punt rodó, amb columna i capitell; les impostes amb decoració floral. El palau està construït amb pedres no molt grans, escairades i mal allisades, que formen filades regulars. Hi ha un sòcol de dues o tres filades de carreus més grans, bastament escairats. Es tracta d'una construcció dels segles XIV-XV. Les altres possibles restes del castell estan destruïdes o colgades pels edificis posteriors dels carrers abans esmentats. El casal que s'afegeix al palau per la banda de ponent, amb façana al carrer Ample, té un portal adovellat d'arc de mig punt que dóna accés a un petit pati des d'on podem veure el mur occidental del palau on hi ha una escala de pedra i una petita porta adovellada. És molt possible que alguns murs de les façanes posteriors, que donen als patis, de les cases dels carrers que segueixen més o menys la planta del gran castell antic, puguin conservar algunes estructures de la fortificació. Tot, però, està colgat per l'arrebossat i segurament molt destruït per les construccions tardanes. a l'interior de Can Català, casal amb façana al carrer dels "Xifrers", hi resta part d'una torre que ha estat aprofitada per a utilitzar-la d'oratori. (Joan Badia i Homs; Palafrugell, 1941 )
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis de Catalunya, tota vegada que entre els seus associats, es troben encara moltes de les persones que rebien educació en els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario