COSES A ‘VIURE’ AL TERME D’OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

Llegia a l’enciclopèdia catalana que a la quadra de Masdentorres, prop del Llobregós; hi ha l’església de Sant Jordi, o de la Immaculada, que era sufragània de la de Monistrol

Prop de Coscó, hi ha la capella de Castellblanc , dedicada a la Mare de Déu del Roser.

A mig camí d’Agramunt a Coscó, al SW del poble, hi ha la masia, i antic poble, dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

Al Sud de Coscó i de Castellblanc, al límit amb l’antic terme de Florejacs (Segarra) i el d’Ossó de Sió (Urgell), hi ha el llogaret de Renant (13 h el 2005). L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona. Sant Joan es troba al Mas d'En Trilla, prop de Renant

Dins l’antic terme de Claret hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser)

Dins el municipi d’Oliola hi ha, encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Havia tingut ocasió de ‘veure’ :

Sant Tirs d'Oliola

Santa Maria de Plandogau

Ermita del Sagrat Cor d'Oliola

Mare de Déu del Carme de Claret

Sant Sebsastià del Gos

Mare de Déu del Pilar de la Canosa

L’Església de Sant Magdalena de Meravella.

Ens agradarà rebre imatges i dades d’aquelles que encara sigui possible obtenir-ne a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la ‘desaparició’ d’Oliola provocaria la pèrdua irreversible de la documentació relativa al seu patrimoni històric i/o artístic.

Voldria trobar algunes persones que tingui també ganes de ‘ viure’ el patrimoni històric i/o artístic d’Oliola.

Volia consultar alguns del topònims esmenbtsats suara, i em deien a la biblioteca de Castellar del Vallès, que per indicació de la Diputació de Barcelona estan fent un espurgo, i han retirat els diccionaris etimològics de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i l’Alcolver-Moll.

M’expliquen que caldrà demanar-los i que – si poden – els trauran, em deien quina lletra volia, i en aquesta ocasió no en demanaven la raó de la meva consulta, recordo que en ocasió de demanar temps enrere un diccionari de sufixos, em deien ‘ vostè sempre demana coses rares ‘, quan li vaig contestar que en una biblioteca – fins a la de Castellar del Vallès – el que fora ‘rar’ fora demanar un entrepà, o un ‘cubata’ em deia que no en tenien cap, davant la meva insistència, consultava l’ordinador, i en tenien QUATRE.

Em temo el pitjor, almenys a Castellar del Vallès, per als que volem ‘viure’ en català.

Agrairé la confirmació d’aquestes ‘instruccions restrictives ’ de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, i si les segueixen també les de TARRAGONA. LLEIDA, i GIRONA.