IN MEMORIAM DEL CASTELL D’ASCÓ. LA RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

No és senzill accedir fins aquest runam ja que el camí, encara que asfaltat en la seva major part, està orfe de qualsevol senyalització.

Retratava la mal dita Torre del Castell d’Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre, ja que en realitat les restes corresponen a una reconstrucció parcial efectuada durant la Tercera Guerra Carlina, entre els anys 1874 i 1875, amb l'objectiu d'aprofitar l'antiga construcció com a torre de senyals per a la telegrafia òptica.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les torres amb les que enllaçava, i de la línia de que formava part. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm

Quan a la història d’aquest runam, llegia a patrimoni Gencat ; castell termenat documentat des de l’any 1148.

Havia estat un antic far ibèric, una torre romana, i un qalat ‘castell àrab’, per acabar com a Comanda del Temple, després de la reconquesta duta a terme pel comte Ramon Berenguer IV.

Com a castell àrab tenia domini sobre altres pobles, situats a un costat i l'altre del riu, essent el reietó d'Ascó un súbdit del Walí de Siurana.

L'any 1148, Ramon Berenguer IV la va donar a Ermengol d'Urgell, ans de la conquesta de Tortosa i de Lleida.

L'any 1181 Alfons I el va donar als Templers. Dins aquest castell - amb una capella dedicada a Sant Pere, de la que no en sabia trobar cap resta identificable - es fortificaren els Templers en abolir-se l'Ordre. Després de ser vençuts, va ser entregat a l'orde de l'Hospital, que el va mantenir fins el segle XVIII.

L'any 1460 va ser-hi jutjat i declarat innocent el Príncep de Viana, Carlos de Trastámara y Évreux (Peñafiel, Castilla, 29 de maig de 1421 – Barcelona, 23 de setembre de 1461) desprès d'haver estat empresonat pel seu pare Joan II de Lleida.

Al seu solar el segle XIX es va construir una torre del Telègraf òptic.

La torre àrab encara estava dreta, amb els dos pisos i els terrats, després de la Guerra Civil.

Llegia que un grup de joves hi calaren foc i els pisos caigueren; cal felicitar a aquests brètols anònims per la seva excel•lent tasca.

Cap als anys 1960 s'enderrocaren dues de les paret, la sud i la est.

Retratava des d’aquella alçada la Torre de la Central Nuclear.

No trobava ningú que sàpigues donar-me raó del lloc on estaven les escoles abans de la dictadura franquista, sou pegats de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També d’un edifici de l’any 1929 avui tancat situat a la part baixa del poble.

A Catalunya no li calen els enemics ‘exteriors’