Autors
Nom Cognoms Funció Anys
Joan Martorell Montells Arquitecte 1877 - 1885
Pere Bassegoda Mateu Mestre d'obres 1877 - 1885
Pau Boronay Fuster
Lluís Ferreri Picapedrer
Joan Oñós Manyà
Fills de Ramon Amigó Vitrallers
Andreu Campós Pintor
Tomàs Mercader Daurador
Joan Flotats Escultor
Josep Puiggener Escultor
Enric Monserdà Decorador
Pere Borell Decorador
Josep Mirabent Decorador
Luigi Pellarin Mosaics 1884
Mario Maragliano Mosaics
Miquel Brullet Arquitecte 1960
Miquel Ponseti Arquitecte 1967
L'ordre salesià s'instal·là per primer cop a Barcelona el 23 d'octubre de 1874, quan una comunitat de monges de la Visitació s'instal·là en una torre de Gràcia. Poc temps després, el 8 de juliol de 1876, la comunitat adquirí uns terrenys situats en una parcel·la preferent al nou barri de l'Eixample per tal de construir-hi un gran convent. La primera pedra d'aquest conjunt conventual, dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), es col·locà el 28 de març de 1877, i el 6 de setembre de 1878 la comunitat ja s'havia instal·lat a les noves dependències. Tanmateix, la construcció de l'església fou més tardana i no s'inicià fins el 18 de maig de 1882, el mateix any en què el seu autor, Joan Martorell, també havia signat el projecte per la façana principal de la Catedral de Barcelona. Si la primera pedra havia estat col·locada pel Bisbe Urquinaona, el temple va ser consagrat sota l'advocació del Sagrat Cor de Jesús el 26 d'abril de 1885, amb la presència del Bisbe Català i dels bisbes de Lleida i de l'Urgell. En la construcció d'aquest temple hi participaren el mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu, que comptà amb la col·laboració de Pau Boronay en la fusteria, de Lluís Ferreri en la talla de pedra, de Joan Oñós en la serralleria, de Fills de Ramon Amigó en la vitralleria, d'Andreu Campós en la pintura, de Tomàs Mercader en els daurats, de Joan Flotats i Josep Puiggener en l'escultura, d'Enric Monserdà, Pere Borrell i Josep Mirabent en la decoració de l'absis i de Luigi Pellarin i Mario Maragliano en els mosaics de l'interior. Segons l'arquitecte Joan Bassegoda, no es descarta la col·laboració del jove Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) en aquest projecte, ja que en aquella època era deixeble i ajudant de Joan Martorell.
Durant els fets de la Setmana Tràgica, el convent i l'església foren malmesos.
El juliol de 1936 l'església fou novament assaltada, donant lloc a la famosa exposició de mòmies de monges al Passeig de Sant Joan, recollida pel cèlebre fotògraf Josep Brangulí Soler (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 14 de setembre de 1879 - Barcelona, 1945).
L'any 1942, els Germans Maristes adquiriren l'antic conjunt conventual per tal de convertir-lo en escola, fet que donà lloc a nombroses reformes entre 1943 i 1960. Es van transformar els seus espais interiors i es convertí el claustre en pati d'esbarjo. També es feren importants obres a l'església, que es dotà d'un nou altar i passà a tenir tres naus per mitjà de la perforació de les capelles laterals.
El 9 d'octubre de 1945, el bisbe Modrego convertí l'antiga església conventual en una nova parròquia sota l'advocació de Sant Francesc de Sales, que començà a funcionar el 16 de gener de 1949.
L'any 1960 l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany (Mataró, 27 de novembre de 1904- 5 de desembre de 1988) construí una piscina i un gimnàs. A partir de 1967, l'arquitecte Miquel Ponsetí Vives (Felanitx, 30 de gener de 1920 - Barcelona, 18 de gener de 2009). va realitzar els locals administratius, la biblioteca, el laboratori i l'aula de música.
Patrimoni gencat ens diu; ubicat al districte de l'Eixample, l'antic Convent de les Saleses és un conjunt aïllat que ocupa els dos terços septentrionals de l'illa de cases delimitada pel Passeig de Sant Joan (des d'on es produeix l'accés principal a l'església) i els carrers de València, de Roger de Flor i d'Aragó. El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l'accés principal al convent (avui escola) es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor.
De planta rectangular amb els angles aixamfranats, el conjunt compta amb una edificació de tres cossos formant una "U" al voltant d'un ampli claustre central. L'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn planta baixa, dues plantes i coberta a doble vessant. Tancant el conjunt pel seu frontis orientat al Passeig de Sant Joan, dos pavellons d'una sola planta flanquegen la monumental església conventual, avui parròquia del barri. La configuració material del conjunt es fonamenta en obra de maó vist i en aplacats de pedra imitant paredat comú. Segons alguns autors, la utilització del maó i altres elements ceràmics recull unes suposades influències mudèjars en la construcció del convent. Aquestes influències es combinarien amb elements neogòtics a l'església.
L'edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d' "U" amb els angles aixamfranats. El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa. Per la seva banda, les obertures de l'edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó. El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d'aquest nivell rau en les cornises de l'edifici, a base d'entrants i sortints de maó.
El Claustre o pati central recull les formes aixamfranades de l'antic convent i destaca per les monumentals galeries exteriors que comuniquen cadascun dels cossos que el formen. Aquestes galeries estan sostingudes per pilastres de maó disposades al biaix, tancades amb arcs ogivals a la planta baixa i amb portals allindats a les dues plantes superiors. El tancament occidental d'aquest claustre presenta només dues plantes i permet la visió de l'absis de l'església, disposat sobre l'eix central del conjunt. El jardí central del claustre va ser substituït durant la segona meitat del segle XX per un pati d'esbarjo amb pistes de futbol i de bàsquet per a l'escola marista.
L'església conventual o Parròquia de Sant Francesc de Sales va ser projectada com un temple gòtic de creu llatina amb una sola nau amb capelles laterals, encara que posteriorment aquestes serien perforades per donar lloc a dues naus laterals. Disposa d'un creuer coronat amb un cimbori de planta quadrangular al que s'adossa un absis poligonal amb deambulatori.
Com la resta del convent, els exteriors de l'església són acabats amb obra vista de maó i pedra, amb l'afegit d'alguns aplics de rajola policromada de València. El portal es disposà en un petit cos quadrangular avançat que sosté un esvelt campanar coronat per una agulla. La façana queda flanquejada per les dues escales de cargol que menen al campanar, coronades per dues agulles que en reprodueixen l'estructura a menor escala. Els exteriors de l'església recullen l'aire neomudèjar de la resta del conjunt, encara que hi destaquen els elements estructurals i decoratius extrets de la tradició gòtica centreeuropea. El portal allindat és coronat amb un timpà apuntat amb una escultura del Sagrat Cor flanquejada per dos àngels. Flanquejant el portal hi ha dues galeries d'arcs ogivals ornamentats amb una refinada traceria i que permeten la comunicació entre les agulles i el campanar, ornats a base de gablets amb ganxets i pinacles gòtics.
En el paviment del vestíbul d'accés s'hi pot llegir la inscripció "Luigi Pellarin Mosaicista Barcelona Anno 1884", en referència als mosaics de marbre que recobreixen tots els paviments de l'església. Aquests paviments, que juguen amb una bicromia blanca i negra, enriqueixen l'interior de l'església amb composicions simètriques a base de volutes vegetals de gran plasticitat.
La nau central, de tres crugies, és coberta amb arcs diafragmàtics que sostenen les bigues d'un enteixinat de fusta policromada. Aquests arcs reposen sobre esvelts pilars neogòtics amb capitells vegetals. Els carcanyols d'aquests arcs, com la resta de murs del creuer i el presbiteri, es presenten esgrafiats formant un fals carreuat de gran decorativisme. L'espai de les naus i del transsepte rep la llum exterior a través de grans tribunes vitrallades de maó. El cimbori és de planta quadrada i volta quadripartida a base d'arcs d'aresta i forjat de fusta escalonat. El presbiteri, cobert amb voltes d'aresta ornades amb un celatge estrellat, presenta una planta heptagonal i un trifori amb traceries que el separa del deambulatori que l'envolta. Els murs d'aquest presbiteri estan ornats amb pintures que mostren diverses escenes de la vida de Crist.
https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/5196
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40468
Aprofiteu que podeu passejar per Catalunya - no està clar que això duri -, i regaleu-vos un tomb pel patrimoni monumental, això si, guardeu la distancia de seguretat SEMPRE, porteu mascareta, i eviteu tant com us sigui possible els indrets on hi ha moltes persones.
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario