EPPUR SI MUOVE

Hi havia un temps, no cal recular gaire, en que als pobles remenaven les cireres, l’alcalde, el capellà, el metge, el farmacèutic, i el que exercia com a Comandant de la caserna de la Guardia Civil. Això ha fet crisis.

Recordo dels meus anys d’estudiant a la U.A.B una conversa amb una companya, m’explicava que vivien fora de Barcelona, i que el pare estava destinat a la Guardia Civil a la ciutat, l’home anava i tornava de la “feina” vestit de paisà, i quan es tocava el tema de la feina deia que feia de “comercial”. La roba de “feina” la rentava a Barcelona, i MAI ningú ho va saber.

Això li va permetre tenir una infància “normal”, i amb el recolzament de la família faria possible la seva llicenciatura en Dret, i que desenvolupés una carrera professional en l’àmbit públic.

La radicalització en la que DES DE SEMPRE vivim a Catalunya, imagino que facilitava l’existència de més situacions com la de la meva companya de facultat.

Fa quasi 50 pensava que això ho acabaríem superant.

Avui, amb tot el que hem viscut, vist i llegit, tinc clar que no tant sols no hem avançat, sinó que clarament estem molt pitjor.

El “ A POR ELLOS” , ressonarà durant MOLTS, MOLTS, MOLTS, anys.

Constatar que SEMPRE HI HA UN PITJOR, NO consola.