El Raul Pasto Ceballos retratava les restes de l’església parroquial de Sant Cristòfol, que amb tots els seus drets temporals depenia de la seu barcelonina fins que el 1171 el bisbe Guillem la lliurà — retenint-se unes mínimes rendes— als templers. Els bisbes successors, però, oblidaren els termes de la transacció, per la qual cosa començaren a sorgir problemes.
L'any 1237 el capellà reivindicà el ple dret sobre la seva parròquia com a rector, és a dir, el dret a percebre les rendes el plet es dirimí a favor seu. Segons Alan John Forey, la situació del patronatge templer sobre la parròquia de Selma constitueix una excepció en tota la Corona d'Aragó.
L'Orde del Temple normalment percebia les rendes de les parròquies que tenia en patronatge, ultra exercir la potestat de presentar els rectors; a Selma, a partir de la sentència favorable al rector, la situació fou diferent.
El primitiu temple de Sant Cristòfol devia ser de reduïdes dimensions. No hi ha cap referència de com era a no ser el d'algun element incorporat a la nova. Per dissort les visites priorals citades que donaven compte de determinats detalls arquitectònics del castell i de Santa Maria no fan el mateix amb la primitiva església de Sant Cristòfol.
Segons Alfons Figueras i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 15 d'octubre de 1922 – Barcelona, 6 de juliol de 2009) en el segle XVI fou engrandida i totalment remodelada.
D'ençà que el poble ha estat abandonat, l'església s'ha anat arruïnant progressivament; ara ja és un munt d'enderrocs.
No podem – encara – arribar-nos fins al Camp Sobirà de Tarragona, estem a la Fase 3, i tenim restringida la llibertats de moviments.
Ni que visquéssim 1000 anys, no puc perdonar al tàndem PSOE/PODEMOS aquesta situació d’arrest col·lectiu.
Maleits!
No hay comentarios:
Publicar un comentario