IN MEMORIAM DEL MAS DE L’ESCRIU. L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. LA CONCA DE BARBERÀ

La Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Està clar que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

Al Raul Pastó Ceballós li agrada recollir els testimonis d’aquell món que desapareix davant de la indiferència general, i retratava aquest mas de l’Escriu, al terme de l’Espluga de Francolí, a la comarca de la Conca de Barberà, del que els registres ‘oficials’ en diuen ben poca cosa :

http://patrimoni.concadebarbera.cat/Masia-de-Escriu-Espluga-de-Francoli-1087

Antiga masia avui en estat de desús. Construcció amb dos cossos. Un volum format per planta baixa i dos pisos superiors i un segon volum, adossat a l’anterior, format per planta baixa amb terrassa a la part superior.

Els elements més interessants són les baranes de la terrassa, la balustrada del jardí i la font.
http://www.esplugadefrancoli.cat/media/upload/arxius/POUM/2015/04bis.Cataleg%20de%20masies/Cataleg%20de%20masies.%20Memoria-Normativa.pdf
S’explica que a mitjans del segle XVIII hi hagué una gran secada, totes les fonts s’estroncaren amb excepció de la d’aquest mas , amb la que es pogué abastir tot el municipi i altres pobles dels voltants.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0404179.xml

L’enciclopèdia catalana en fa esment, encara que de forma telegràfica, com s’acostuma quan es tracta de patrimoni allunyat de Barcelona.

Quan us sigui possible sortir del ‘captiveri preventiu’ a que ens ha sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA amb l’excusa de la Covid.19 , retrateu i documenteu les masies que encara es mantenen dempeus, potser podrem concloure un projecte MOLT AMBICIÓS, L’Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d’unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears.

http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc

Algú recorda aquella exclamació?. SOM UNA NACIÓ!