És un element de seguretat - diria que de màxima seguretat – i la ‘tecnologia moderna’ només ha sabut multiplicar-lo, allò dels ‘ anclatges’ de les portes cares. Qui però no ha sentit explicar en més d’una ocasió avaries que deixen als propietaris tancats, fora o dins de la casa ?. Això no succeïa – no podia succeir – en un sistema en que el tancament només es podia fer des de l’interior, i en el que calia emprar un cert esforç per dur-lo a terme.
Com sempre el Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans és el que ens dona més i millor informació :
1. POLLEGUERA f.
|| 1. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. (Camp de Tarr., Val., Bal.); cast. quicio. Una post de fust ab polleguera, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). In metendo pollagueres al portal de la torre nova, doc. a. 1431 (Arx. Gral. R. Val.). Trencant e levant polaguera [sic] la porta, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 9). Tenint los genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra, Curial, ii, 145. a) En les campanes, el piu o tenidor; cast. eje. (Labèrnia, Saura Diccs.).—b) Cavitat d'un os dins la qual s'articula un altre os. «Ha caigut i s'ha tret un braç de polleguera» (Mall.)
| 2. fig. Cosa en què es funda i de la qual depèn una altra; cast. quicio. Axí en armes com en lletres, pollagueres dos sobre les quals assentan, giran, tant lo polític com lo militar, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.).
Loc.—a) Treure de polleguera: fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma. Lo que noltros volem és que sa Lley matexa no mos resulti treta de pollaguera, Roq. 38. Mai s'enfadava amb ningú, tot traient els altres de polleguera amb la seva mitja rialla, Oller Pap. ii.—b) Sortir de polleguera: sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; exasperar-se. Branillatges y andròminas, tot eixia de pollaguera, Pons Auca 26. Va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir reganyosament, Ruyra Parada 30. Estar fora de polleguera: estar desviat del seu estat o curs normal, estar fortament excitat, molt exasperat. Tots els veïns estaven fora de polleguera, Oller Vilaniu 3. Tot semblava que anés en orris i fora de polleguera, Caselles Mult.43.—c) Treure's ses cames de polleguera: córrer molt o caminar excessivament per aconseguir algú o alguna cosa (Santanyí).—d) Pixar la polleguera a una xica: sortir-li un pretendent, un que va a parlar amb ella a la porta de casa (Val.). Pixar-los la polleguera | a les xiques casadores | és rondar-los el castell | com ans feia a les senyores | son enamorat donzell, Martí G., Tip. mod. i, 107 a.
El mot com veieu s’emprava en més d’un sentit. Ho deixo aquí, no us voldria treure de polleguera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario