ERMITA DE SANT DOMÈNEC. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Fèiem la darrera parada del mati, la Maria Vila Massagué, el Joel Noé Diaz Vila, i l’Antonio Mora Vergés, davant l’ermita de Sant Domènec, verbalitzava aleshores la meva estranyesa davant d’aquesta advocació ja que lògicament, el fundador dels dominics, és un sant aliè a les terres de Sant Cugat, tradicionalment lligades als benedictins.

Inicialment la capella tenia l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, a qui es dedicà un retaule on també figuraven els sants Baldiri i Domènec. Fou aquest darrer sant qui acabà imposant el seu nom a la capella a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a Sant Cugat

Hom pensa que el ‘col•laboracionisme’ de l’abat de Sant Cugat, fent costat a les forces borbòniques, en la guerra genocida de 1714, podrien explicar en alguna mesura l’aixecament d’aquesta esglesiola, construïda a la fi del segle XVII o començament del XVIII, a l'antic camí dels Monjos, una ruta que serviria com a camí de ferradura molt utilitzat pels pastors i ramats que venien del Pirineu cap al Vallès per passar-hi l’hivern.

S’esmenta  Sant Domènec en el període la guerra del francès, en que Sant Cugat, fou saquejat per les tropes napoleòniques.

L'octubre de 1808 tingué lloc una batalla al voltant de l'ermita de Sant Domènec. es reuniren 3000 homes amb cavalls i peces d'artilleria que derrotaren a 4000 francesos.
De la descripció tècnica de l’edifici llegim : Consta d'una petita nau amb volta de llunetes i porxo davant la porta. Aquesta és de llinda recta, amb brancals de pedra.

Ha estat objecte d'una restauració recent.

Mentre recollia la imatge de l’edifici - i del Joel Noé Diaz Vila -, pensava que s’escau incorporar aquí la fotografia del Sant que feia dies enrere a la Vila de Castellar del Vallès.

A sant Cugat hi havia capelles en força cases :

Al Passeig del Roser, números 3 i 5, a Casa del Doctor Puig Roig, la capella donava servei religiós al veïnat fins a la inauguració i benedicció de l'església de l'Assumpció, moment en què els veïns d'aquesta zona de Valldoreix van poder anar a missa en un lloc més espaiós.  En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II s'hi van continuar celebrant misses.

A Villa Argentina, posteriorment escola de l’Estonnac 

.....

Ens agradaria rebre'n imatges i si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com