ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ i/o ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. MALDÀ. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava en un angle força complicat , l’església parroquial de Maldà , a la Vall del Corb, a la comarca de l’ Urgell jussà, a la província de Lleida, advocada a L'ASSUMPCIÓ , encara que se la coneix també com ESGLÉSIA DE SANTA MARIA, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta basilical de tres naus amb transsepte i absis poligonal. La nau principal presenta unes proporcions elevades amb una coberta de volta de canó reforçada per quatre arcs torals. La nau central es divideix de les laterals per grans pilars amb falsos pilars més petits acanalats i adossats amb capitells compostos damunt dels quals hi ha tot un entaulament complert. Les naus laterals es troben cobertes per volta d'aresta. A la zona del creuer del transsepte hi ha una cúpula de grans dimensions sostinguda per quatre trompes. L'absis és poligonal i a la seva banda dreta hi ha adossada una capella dedicada al Beat Sant Tomàs Capdevila. A la banda esquerra de l'absis de l'església hi ha la sagristia. La portalada exterior, de clara inspiració barroca, es troba distribuïda en dos cossos dividits a partir de dues columnes de fust llis i coronades per capitells corintis damunt dels quals hi reposa un elevat entaulament de forma irregular perquè s'adapta a les entrades i sortides que marquen les columnes com a ritme de la façana.

Damunt de la portalada hi ha un frontó mixt amb la inscripció de la data d'aquesta façana. Damunt de la portalada hi ha un frontó mixt amb la inscripció de la data d'aquesta façana. El campanar és de planta vuitavada.

Pica beneitera de pedra, d'un metre de diàmetre aproximadament. A la part inferior hi ha una mena de cordó esculpit en disposició transversal. A la part mitjana hi ha una sanefa i a la superior, fent una vora, una inscripció molt erosionada.

Aquesta pica es troba assentada sobre un pilar de pedra, ja que li manca el seu peu original.

L’església fou construïda , amb ‘ els diners d’Amèrica ‘ pel mestre de cases d'Òs de Balaguer; Francesc Albareda, artífex de les esglésies –entre d'altres- de Rocafort de Queralt i de Palau d'Anglesola, de les quals també en fou responsable de la traça, donada la semblança existent entre aquests tres exemples i la documentació que ho confirma.

-1796.-L'església de Maldà va iniciar les seves obres de reforma.


-1798.-Any en que es finalitza la transformació de la portalada de l'església, tal i com ho especifica la inscripció de la mateixa façana.

El cens de 1787 ens diu que hi havia 554 veïns, que es quasi duplicaven l’any 1857, en que se’n registren 925, el sostre demogràfic però s’assolia l’any 1930 amb 952 habitants – sense que consti enlloc que hi havia escola pública - , al desembre de 2014 hi constaven 227 habitants, una pèrdua del 76,16% de la població que lluny del context d’estulticia i corrupció política i econòmica del REINO DE ESPAÑA, s’explicaria únicament com a conseqüència d’algun desastre natural i/o un accident nuclear com el de Txernòbil .

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’edifici o edificis que aixoplugaven les escoles publiques abans de la dictadura franquista, no vaig trobar cap persona que me’n pugues donar raó el dia d’agost de 2016 que visitava Maldà.