La coberta a dos aigües està formada per cabirons de fusta i teula àrab, essent l'interior de la nau decorat amb una cornisa i una falsa volta de canó feta de maons arrebossats amb dibuix de carreus. La volta és reforçada per nervis d'obra en forma d'arcs, que es recolzen sobre falsos capitells, a la banda d'esquerra del presbiteri, una porta condueix a la sagristia amb dintell i llinda de pedra treballada. Els murs van ser repicats per deixar vista l'obra en pedra, segon és de moda en algunes restauracions, sobre la porta d'accés hi ha un petit cor de cabirons, llates i barana de fusta .
A l'exterior es troba el petit fossar presenta un estat incúria que podem qualificar dissortadament de ‘made in les Lloses’ .
No trobava cap dada relativa a l’ús escolar de la rectoria annexa, que com molts d’aquests edificis està ocupada per usuaris privats. Desconeixem si l’església catòlica com a persona jurídica, percep i declara l’iva corresponent a les rendes d’aquests lloguers. Només a Catalunya, fent una estimació poc rigorosa, hi ha més de 1500 edificis en la mateixa situació.
L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda per l'Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista; el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.
El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.
Per intermediació de Sant Vicenç aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!!!!!!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario