sábado, 17 de septiembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA COLÒNIA AGRÍCOLA DE CAL DALMAU. RAJADELL. BAGES

M’arribava fins a Cal Dalmau, al terme de Rajadell, a la comarca del Bages, en la meva recerca d’informació llegia a la fitxa tècnica en relació a la casa, que l’any 1623 el mas ja apareix com casa del Dalmau; aleshores hi vivien nou persones adultes.

Quan a la descripció ens diu ; masia i colònia agrària dels segles XVIII i XIX. El nucli residencial forma un recinte tancat amb un corredor interior lliure: a tramuntana hi ha l'edifici dels habitatges dels parcers, a migdia la casa de l'amo i a ponent diverses dependències de treball.


Fora del recinte hi ha una pallissa, una bassa circular, un pou, una escalinata i diversos àmbits d'una explotació agropecuària moderna.

La casa de l'amo consta de dos cossos adossats perpendicularment. El més antic és el que està orientat de nord a sud, i que mostra una tipologia força clàssica: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa, planta primera i golfes. Té les finestres emmarcades amb carreus. L'altre volum és lleugerament més alt. Al centre s'hi ha aixecat una torre de talaia de planta rectangular, amb finestres apuntades.

L'interior de la casa conserva elements interessants, com ara reixes de ferro forjat, una pintura mural i mobiliari antic, tanmateix en males condicions de conservació. Al soterrani hi ha un celler i, segons notícies orals, també hi havia una gran quantitat d'amagatalls (escales, forats, etc.).

La casa té dos cossos adossats que ja corresponen clarament a l'ampliació feta arran de l'intent d'instal∙lació d'una colònia agrària. L'un a ponent, amb tines, i un altre a migdia, que consisteix en una nau força gran que devia servir com a magatzem.

L'edifici projectat per a vivendes dels parcers és força impressionant (d'uns trenta‐vuit metres de llargària). Es tracta d'una construcció perfectament planificada, que presenta unes característiques ben diferenciades de l’anterior: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa, tres plantes més i soterrani.

Les dues façanes exteriors tenen un parament de gran qualitat, amb carreus perfectament escairats i col•locats en fileres regulars. Hi ha sèries de balcons als tres pisos, situats a distàncies perfectament regulars. Els balcons (trenta‐vuit en total) gairebé no sobresurten de la façana. Les dues façanes restants estan fetes amb pedra més senzilla. A la façana de llevant hi ha un portal d'entrada al recinte, d'estil neo‐romàntic. L'espai interior de l'edifici es troba subdividit per una paret transversal que el parteix en dues meitats. A la planta baixa hi ha tines i habitacions de treball.

Les tines estan numerades, i cada parcer tenia la seva; en total a Cal Dalmau hi ha trenta‐sis tines. A un nivell inferior hi ha el celler: una cambra molt llarga amb grans botes. Les tres plantes superiors havien d'ésser destinades a habitatges per als parcers, però l'obra va quedar interrompuda i els habitatges no es van acabar mai. Els dos cossos adossats a la casa pairal, esmentats anteriorment, així com el clos exterior (gairebé una muralla) corresponen a aquesta fase de transformacions motivades per l’intent d’instal•lar-hi parcers.

L'edifici que havia d'allotjar els parcers podria haver estat construït el 1876, segons una inscripció; són els anys anteriors a l'arribada de la fil•loxera. Els motius i les intencions exactes del seu impulsor no queden del tot aclarits. Segons notícies orals, el propietari , del que ens agradarà saber-ne el noms, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs , a l’email coneixercatalunya@gmail.com , tenia intenció de fer‐hi una mena de colònia agrària per allotjar als parcers (cadascun una casa i una tina). Aquest home hauria marxat al continent americà, deixant la construcció inacabada. Segons es diu, quan va tornar fou assassinat a Castellnou del Bages, on hi tenia una propietat que li era pervinguda per part de la seva esposa. Els responsables de la mort haurien estat els beneficiaris de les propietats, que no comptaven amb la seva tornada.

Les vivendes dels parcers no foren mai habitades, però sembla que algunes de les tines sí que s'utilitzaren, almenys a començaments del segle XX. Es sap que la part corresponent a l'amo de les collites dels parcers havia arribat a ascendir a quatre-centes càrregues. En qualsevol cas, el mas Cal Dalmau fou una hisenda problemàtica, que durant anys va estar en venda sense trobar‐se comprador.

D'altres elements d'interès són la pallissa, una bassa rodona que hi ha davant de la façana principal i una escalinata que havia de conduir a un espai de lleure, també inacabat. Així mateix, cal destacar la presència d'un pou, a pocs metres del recinte, amb una torre que havia d'acollir un molí de vent per impulsar l'aigua, però que tampoc s'acabà de construir mai. Actualment resta en peus la construcció en forma de torre (de cent setanta centímetres de diàmetre per set metres i mig d'alçada aproximadament). Està feta amb carreus ben escairats i lligats amb calç. A l'interior hi ha una escala de cargol que permet accedir a la plataforma superior.

El mas es troba situat en el pla de Fals, a un nivell més elevat que la vall de Rajadell. Anteriorment hi passava el camí ral, procedent de Sant Amanç i en direcció a Fals. Avui hi passa molt a prop la carretera C‐25 (l'Eix Transversal). Les terres dels encontorns, que eren feixes conreades, foren aplanades fa uns quinze anys.

Cal Dalmau forma un conjunt d'un gran interès. El fenomen de les colònies agràries (del qual n'existeixen escassos exemples a Catalunya) és poc conegut. Cal Dalmau constitueix un intent molt ressenyable d’implantar un model arquitectònic (i social) inèdit al món rural. El nom originari del mas fou Cal Presseguer. Per Cal Presseguer hi passava el camí ral, en direcció a Cal Carcoler (avui Cal Peric).

En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República – que a posteriori qualificarien els vencedors com a ‘ Cruzada i/o Guerra Civil’ - el mas allotjà uns setanta refugiats procedents d'Andalusia. Durant un temps també va acollir capellans i càrrecs eclesiàstics com a presoners.

Llegia que hi ha un projecte aprovat d'habilitar l'edifici com a hotel, conservant totes les parets exteriors amb la pedra original. El projecte contempla: 60 habitacions ‐ Menjador per unes dues-centes persones. ‐ Sala convencions per unes dues-centes cinquanta persones. La conjuntura econòmica, i el desànim general que ha provocat estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, si més no han aturat el projecte.

Ens agradarà rebre més informació d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario