ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Gràcies a la Laura Tomàs Sánchez, Técnica de l’arxiu local de Sant Pere de Ribes, sabíem que Francesc Marcer i Oliver, de can Coll, `"descendent d’americanos”, potser amb l’ajuda d’algun arquitecte – del que ens agradarà rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i en estreta col•laboració amb Juan Vidal Cuadras nascut al 1863 de professió paleta; casat amb Francisca Marcer Mestre nascuda al 1864, amb domicili al carrer del Doctor Puig 1, citat habitualment com Joanet “paleta”, del que trobem força obres a Sant Pere de Ribes, s’ocupava – en tots els sentits – d’aixecar aquesta magnifica església que disposa de dos campanars bessons, que com en el cas d’Olost de Lluçanès i altres, deuen tenir una explicació ‘personal’.

Trobava la noticia del traspàs de Maria Carbonell Huguer, esposa de Francesc Marcer i Oliver, dels que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1916/01/03/pagina-2/33320009/pdf.html?search=Francisco%20Marcer%20%20Oliver

L’església parroquial de Ribes està situada al centre de la població, entre la plaça Marcer, la plaça de l’Església i el carrer de l’Ensenyament. És un edifici de planta rectangular amb l’absis no marcat en planta. Es composa de tres naus cobertes amb voltes de creueria, que descansen sobre columnes octogonals amb capitells amb decoració vegetal. Les naus laterals presenten capelles en arc apuntat de dos nivells d’alçat. La part del creuer es defineix amb un cimbori sostingut per arcs torals i cobert amb una cúpula, rematada amb una escultura de l’escut pontifical. El presbiteri es troba elevat per mitjà d’uns graons i un cancell, que donen pas a l’altar major i l’absis poligonal. El deambulatori comunica amb la sagristia, situada a la capçalera de l’edifici.

Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l’absis de l’església.

Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d’obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres coronelles situades als laterals i a l’absis, els òculs del cimbori i a través de la rosassa, tots ells decorats amb vitralls. A l’exterior, el portal major és d’arc conopial flamíger, amb decoració superior i dues arquivoltes, que es recolzen sobre columnetes d’ordre corinti. A banda i banda del portal arrenca un campanar que sobresurt lleugerament del plom de la façana. Consten de tres trams; el primer és de base quadrada, el central és octogonal i el tram superior més estret i també octogonal. Els dos trams superiors s’obren amb vuit pòrtics d’arc apuntat, dins els quals s’allotgen les campanes. Entre els dos campanars hi ha un capcer triangular presidit per una creu de pedra. A la façana de llevant hi ha un altre portal, de les mateixes característiques que el major, sense columnes. A les quatre façanes s’hi distribueixen diverses finestres coronelles, de mig punt i òculs, entre les que hi ha franges en relleu que aporten una marcada verticalitat a la construcció. Els angles cantoners presenten carreus encoixinats. L’edifici queda coronat amb arcuacions decoratives i una cornisa, interrompuda per petits capcers triangulars. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.

L’església Nova de Sant Pere va ser promoguda per l’americano” Francesc Marcer Oliver, qui també va sufragar la despesa de la casa rectoral i el Centre Parroquial.

La primera pedra es va col·locar el 5 de juliol de 1903 i no s’inaugurà fins el 4 de setembre de 1910, quan era rector Mn. Andreu Malgà.

Algunes fonts apunten que el temple va orientar-se cap a Can Coll, on vivia el seu promotor. Els temples de la confessió catòlica acostumen a orientar-se cap a Jerusalem.

Pocs dies després de la benedicció del temple, es va nomenar a Francesc Marcer Oliver, fill predilecte de Ribes i es va donar el nom de plaça Marcer a l’antiga plaça dels Arbres.

El paper secundari que va assolint Sant Pere de Ribes d’ençà de 1970 , enfront del nucli de les Roquetes, ajuda poc – per dir-ho en terminologia políticament correcta – en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica. Es tancava l’any 2017 amb 30.142 habitants. A dia d’avui és més difícil trobar un ribetà, ribetana, amb pares i avis nascuts a Sant Pere de Ribes, que demòcrates ens alguns dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Emulant al ínclit Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, 26 de setembre del 1953), “algú ho havia de dir, escriure”, oi?