Llegia a patrimoni Gencat que la casa de número 18 és un habitatge format per la planta baixa, pis i golfes coronat per una torratxa. El parament dels murs presenta una distribució asimètrica de les obertures, per a les que s'utilitza l'arc de mig punt i l'escarser. La decoració ve donada a partir de ceràmica policroma irregular que se situa sota l'ampit de les finestres i a la llinda de l'arcada de la torre. Destaca, a l'extrem dret, aquesta torre de planta rectangular i teulada de dues vessants, així com la cornisa suportada per arcuacions. El sòcol de l'habitatge ha sofert modificacions que impedeixen conèixer el seu disseny original.
Inicialment fou utilitzat com habitatge i posteriorment fou la seu de Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, que l'any 1977 es transformà en la Caixa de Catalunya. Com a conseqüències ha sofert reformes internes i externes que se centren en la zona del sòcol presentant una decoració amb carreus irregulars de pedra.
El tema de la ‘desaparició’ de les Caixes d’Estalvis de Catalunya, si algun dia s’assoleix la independència s’haurà de revisar, i deduir les responsabilitats que corresponguin.
Pel que fa a la casa de número 16 del carrer Escola Industrial, és un habitatge unifamiliar, de doble cos (8, 5) i entre mitgeres. Està format per planta baixa, pis i un pati posterior. La façana és de composició simètrica de la qual destaca una cornisa ondulada. Els materials emprats són l'estuc imitant l'obra vista i la pedra. També cal estacar el ferro forjat de les reixes de finestres i balcons. Aquest habitatge forma part d'una promoció unitària de tres, amb les façanes de l'interior iguals i les del carrer diferents. L'interior d'aquest edifici ha estat reformat i actualment es comunica amb l'edifici veí, formant amb ell una unitat funcional.
Esperem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario