Aquesta cadena – que té més locals de restauració – sembla que aplica arreu el self-service, agafes una bandeja, coberts, tovalló de paper, got, pa, i demanes el primer plat – si vols begudes, aigua, vi ,refresc, van apart del menú -, el segon plat un cop elaborat te’l porten a la taula, i els postres els vas a buscar quan acabes – bàsicament perquè les taules son menudes, i cal seguir aquest iter, primer, plat, segon plat, postres. El dinar amb una ‘ampolleta’ de vi blanc i un aigua ens costava 23,40€, malgrat el 10% de l’IVA - perquè puguin menjar, entre altres els jutges del T.S - , em sembla un preu un xic elevat, l’alternativa de beure aigua no embotellada no la contemplo en cap cas, i no entenia conceptes com suplement menú 0,50€. El temps SEMPRE és or, i al mati havíem tastat la cara del patrimoni històric, i sense saber-ho encara, ens esperava a Sant Cristòfol/Menna de Cobera la creu més amarga.
Els de tripadvisor encara no han descobert els Restaurant ametller d’origen, pensem que no trigaran gaire.
La contemplació beatifica del lledoner de San Ponç, mal dit de Corbera, ja que pertany al terme de Cervelló, quan el sol comença a declinar , esdevé un final de sortida digne de les millors pel·lícules
No hay comentarios:
Publicar un comentario