Fins a finals dels anys vuitanta va ser el cinema de la localitat.
Sou pregats de fer-nos arribar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De la descripció tècnica de l’edifici llegim : Edifici de planta rectangular del qual la façana principal és una mostra de l'arquitectura primigènia. La planta baixa, tot i que no conserva totalment la seva antiga fisonomia, té encara unes motllures decoratives en filera de petits dentellons, com a separació entre el registre de planta i pis. Al pis, hi ha un repartiment d'espais i obertures dins la simetria del classicisme que retorna amb l'estètica del Noucentisme. L'espai central ubica tres finestrals d'idèntiques mides i tipologies (conjuminació rectangular i arc de mig punt a la part superior) separats entre sí per un pany de paret, que presenten motllures decoratives a nivell de l'arrencament de l'arc. Per donar accés a l'exterior, hi ha una balconada correguda que uneix els tres finestrals amb una barana senzilla de barres verticals (sembla amb seguretat que no és d'origen). A cada costat, sengles finestres rectangulars emmarcades amb motllures (ara tapiades) sobre motllura d'òcul. Com a elements divisoris dels espais exteriors, motllures de pilars adossats acabats en capitells dins de la tipologia "compostos", volutes i fulles (jònic més corinti). Després d'una motllura amb filera de dentellons, la cornisa té en el mig un plafó sobresortint amb fons de rajola blanca de ceràmica, on s'inscriu el nom de l'entitat i una data, potser la de construcció de l'edifici, que segons indica correspon a la fundació. Tot està inscrit dins d'una orla decorativa que segueix el mateix ritme ondulant de la motllura superior que emmarca la cornisa.
Prop d’aquest edifici s’aixeca l’església de Sant Quirze i Santa Julita, dita ara la vella, i al seu costat – compartint parcel•la registral - l’església de Sant Quirze i Santa Julita, dita ara la nova, de la que agrairem trameteu imatges amb bona resolució a arxiugavin@maristes.cat per mantenir actualitzat el catàleg d’esglésies catòliques de Catalunya.
Del topònim original de la població no en tenim constància, al segle XIII apareix com a Sant Quirze de Terrassa.
Al segle XV s’esmenta com Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners.
L’any 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com a San Quirico de Tarrasa.
L’any 1935 s’acorda denominar-lo Sant Quirze de la Serra.
La primera mesura desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco sobre el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va ser tornar a la llengua castellana : San Quirico de Tarrasa.
L’any 1976 es va canviar per Sant Quirze del Vallès, amb alguna polèmica, el nom va ser ‘oficialitzat’ fins el 1983.
Curiosament l’escut aprovat el 13 de juny de 1990 i publicat en el DOGC el 29 de juny del mateix any amb el número 1311, evoca la denominació revolucionaria.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario