jueves, 4 de septiembre de 2014

ESGLÉSIA DE TORREBLANCA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. PONTS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Accedia a l’interior de l’església de Torreblanca en la que palesament fa molt de temps que no s’hi duen a terme actes religiosos.


Llegia en algun lloc que l’advocació és la de Sant Joan, sense especificar si és l’apòstol, el baptista, o un altre.

A la fornícula central hi ha un sant que té un xai als peus, reconec a sant Antoni de Pàdua a l’altar de la dreta, i no em queda tampoc clara la figura de l’altar de l’esquerra.


El fossar tancat amb pany i forrellat – fet molt inusual en aquests petits nuclis de població – no se’ns visible per la seva ubicació en un espai amb un fort desnivell.

El Jordi Contijoch Boada
, retratava l'any 2010, la infinita solitud d'aquest indret.


No s’ha de confondre amb l ’església  “ vella “ de Sant Joan de Torreblanca, que  és un edifici en un estat de ruïna progressiva, que permet, encara, destriar les característiques de la seva arquitectura peculiar, un exemple molt singular de les darreres manifestacions de les formes llombardes.

fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca. La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant Joan, que, segons tots els indicis, es correspon amb el castell de Castelló, documentat des del segle XI. Potser, doncs, durant l’edat mitjana aquesta església era coneguda amb el nom de Sant Joan de Castelló

https://www.ponts.cat/coneix-ponts/llocs-dinteres-1/sant-joan-de-torreblanca

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-torreblanca-ponts

Ens agradarà, si existeixen, rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-joan-baptista.html

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic,  defraudar a la hisenda pública,  ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares,  ..,  malgrat son pecats molts  greus – tot i la consideració benèvola   dels “ caïnites “,  és repugnant  ; no conèixer però, la comarca de la Noguera   ,  és  alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

La Noguera   ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,  de la DANA al País València ,   .... ,

El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.

El nostre infinit rebuig als polítics que esmerçàvem  i esmercen,  MOLTS , MOLTS,MOLTS ,  diners públics contra la llengua i la cultura, enlloc d’ampliar, netejar,  canalitzar,...,  les rieres i rambles.

Carlos Arturo Mazón Guixot (Alicante, 8 de abril de 1974) fa just un any va decidir suprimir la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) que va crear l'executiu anterior, format per PSPV, Compromís i Podemos, i liderat per Ximo Puig, Joaquín Francisco Puig Ferrer (Morella, Castellón, 4 de enero de 1959) el febrer de 2023. Aquest organisme va néixer com una unitat de gestió de caràcter operatiu per coordinar els recursos per donar resposta a qualsevol mena d'emergència.

L'esbroncada als Reis, i a les autoritats Autonòmiques i Estatals, em feia recordar la visita l'any 1962 de Franco al Vallès, els familiars dels més de 700 morts en aquell desastre, no van llençar fang ni objectes al sàtrapa, recordo com si fos ara, les teulades que envoltaven la Plaça de Sant Roc de Sabadell, literalment plenes de fusells i metralladores, i per descomptat " els desafectes"  havien estat detinguts " preventivament". 

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/las-dos-ultimas-visitas-de-franco-1962-y-1963/

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

 Senyor, teva és la venjança.


No hay comentarios:

Publicar un comentario