SANT SADURNÍ DEL CASTELL DEL LLORDÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El més que possible fundador de Sant Sadurní de Llordà fou l'Arnau Mir de Tost, senyor de Castell, ja que amb la seva mort començaven els litigis, Sant Pere d'Ager era designada testamentariament però a finals del segle XI s'establí en aquesta església una comunitat de canonges, la qual intentà el retorn de la canònica al domini episcopal d'Urgell, a través de la comunitat de canonges de la Seu d'Urgell. Resolt el litigi en contra dels interessos del bisbe, Sant Sadurní retornà al domini de Sant Pere d'Àger, i la comunitat de canonges es va desplaçar a Santa Maria de Covet, que era una possessió del bisbat d'Urgell.

No s'endevina per les runes actuals la funció que va exercir i que decauria quan s'aixecava santa Maria de Llordà , que amb el Josep Olivé Escarré, no m'atrevia a visitar.

Llegia que l'any 1999 es realitzaren intervencions arqueològiques entorn l'església de Sant Sadurní del Castell de Llordà, relacionades amb els treballs d'obertura del camí que hi havia de permetre l'accés rodat al castell. Es realitzaren un seguit de cales de sondeig en els vessants sud i est del promontori per sota l'església amb objectiu de prospectar la zona a la recerca i delimitació de la necròpolis medieval que se suposava devia existir. L'any 2006 es realitzà una nova intervenció arqueològica en l'església de Sant Sadurní de Llordà, en el marc de l'execució de les obres del projecte de consolidació d'aquesta, per tal de delimitar el perímetre exterior del temple i el campanar. Aquesta intervenció arqueològica ha permès confirmar en bona part la hipòtesi que l'església era un temple de planta basilical amb tres naus, de les quals la central és la més llarga. Destaca el perfil irregular que presenten els murs del temple, sobretot pel que fa a l'amplada. Pel que fa al campanar, és un edifici adossat a la cantonada sud oest del temple original, aprofitant la diferent llargada entre la nau central i la sud.