El conjunt format per l’Església parroquial dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, el seu cementiri, l'antic Ajuntament, l'escola, i les restes d'algunes cases escampades és tot el que resta avui d'aquest indret que fins quasi a darreries del segle XX va ser la ' Capital' de la Baronia de Rialb .
La descripció tècnica explica que la construcció primitiva de l’església tenia unes dimensions de 10 per 18 metres, i l’amplada interior al primer pla és de 7’4 metres, avui de l’absis només en queda l’inici de la corba, d’uns 90 centímetres, i està ocupat per la sagristia i un cos d’edifici de planta trapezoïdal, el parament és de blocs regulars, d’uns 18 centímetres de gruix, escairats i disposats en filades, més grans a la part superior, la portalada és de mig punt, i entre aquesta i l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt i, i les restes d'algunes dovelles petites, entre la porta i el campanar hi ha una altra espitllera d’una esqueixada i arc monolític , el campanar, relativament modern a la part superior, té, a una alçada superior a la teulada, una obertura tapiada amb l’arc de mig punt, que és l’indici d’un campanar anterior. A ponent, l’església està tapada per la casa rectoral - quasi de tot enrunada - que comunica amb l’església a nivell de paviment.
El pantà que s'enduia la vida d'aquest indret està quasi a tocar de la Plaça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario