ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D’ULLASTRET. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Neus Subiros retratava l’ església parroquial d’Ullastret a l’Empordà jussà, la descripció tècnica ens explica que és una construcció romànica de tres naus amb capçalera triabsidal. Els tres absis són semicirculars (les absidioles poc aprofundides).

Les tres naus són cobertes amb voltes de canó cada una de les quals posseïa dos arcs torals de mig punt i cornisa bisellada, elements en part destruït a les col•laterals. També són de mig punt els arcs presbiterals; les voltes dels absis són de quart d'esfera. La comunicació entre els naus era a base de tres arcs formers, de mig punt, per banda; els dos pròxims a la capçalera se substituïren per grans arcades rebaixades en època tardana. també són afegitons tardans les capelles laterals- dues al S. I tres al N.- i la sagristia, totes les quals malmeten bona part del parament romànic. Els murs exteriors són ornats amb la decoració dita"llombarda". A l'absis central hi ha grups de quatre arcuacions entre lesenes i a les absidioles aquesta distribució no hi és simètrica. Els fris d'arcuacions, molt malmès pels afegitons tardans, seguia en amb dos murs laterals. Hi ha finestres de doble esqueixada, amb arcs de mig punt extradossats, i d'altres d'un sol biaix.

Al mur de capçalera de la nau central, que retrata Mutari , hi ha un òcul. El frontis ha estat molt reformat; la portada i el rosetó són dels segles XVII-XVIII. També tardà és, el coronament de l'espadanya i un torricó sobre l'extrem oriental de la nau central, que servia de comunidor. L'aparell romànic, a base de aïllades de petits carreus rectangulars, bastament escairats, és característic del romànic del segle XI.

La Generalitat de ‘Barcelona’ pel que fa al topònim es limita a tir ; en la documentació antiga Uliastreto (segle IX) ʻullastrarʼ.

El Diccionari català valència balear més explícit ens diu ; etimològicament deriva del llatí oleastrētum, ‘ullastrar’. L'any 899 apareix documentada la forma Ullastreto (Botet Geogr. Gir. 690). En un document de l'any 1362 es troba la falsa llatinització Oculo Stricto, produïda per la incorrecta interpretació del nom Ullastret com si fos ull estret.

ULLASTRE m.
|| 1. Olivera borda, no empeltada; cast. acebuche. Que algú no gos tallar algun arbre de olivera ne d'ullastre, doc. a. 1389 (BSAL, ix, 29). Per cada aspre... que posaran de uyastre o de olivera, doc. a. 1598 (Hist. Sóller, i, 181). Intens.: ullastràs, ullastret, ullastrot.