Disposa el fossar de nínxols, i permet alhora els enterraments a terra, opció aquesta darrera que sembla tenir molta acceptació. El recinte no disposa de Capella, i dins d'un extorn extremadament curós pel que fa a l'emissió de sorolls, és un indret particularment recollit.
No trobava cap dada de l'autor del projecte, que podem suposar va ser l'arquitecte municipal de l'època en què s'aixecava; aquesta circumstància es dona també a les Escoles Nacionals, i fins a l'edifici de l'Agrícola d'Ulldemolins Sant Jaume, S.C.C.L
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
La Generalitat de Barcelona en relació al topònim ens diu; en la documentació antiga Occulo de Molinis (segle XII), grafia aglutinada d'ull de molins, probablement en el sentit de centre de molins.
El diccionari català valència Balear, defensa contràriament que etimològicament sembla compost d'ull de molins, però segons Coromines (Rev. Fil. Hisp. v, 66) la forma antiga és vuidemolins i ve del llatí ŏcto molīnos, ‘vuit molins’.
Pel que fa al blasó municipal llegia «Escut caironat: d'or, una mola de molí de sinople carregada d'un ull d'argent amb l'iris de sable; el cap de sable. Per timbre, una corona mural de poble.»
L'escut va ser aprovat el 12 de juliol de 1988 i publicat al DOGC número 1.024 amb data 29 de juliol del mateix any.
La mola, o roda de molí, amb l'ull a dins al lloc de la nadilla és el senyal parlant tradicional, al·lusiu al nom del poble emprat almenys des del segle XVI. Els esmalts, camper d'or amb el cap de sable, provenen de les armes dels Entença, a la baronia dels quals pertanyia Ulldemolins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario