Les dades de la fitxa tècnica ens diuen, 'la cavitat interior té una profunditat d'uns 6 metres i està revestida amb un mur de pedra seca'. Si fem la divisió correcta de l'espai, necessitem almenys 2 metres en els quals encabir el bastiment de fusta - desmuntable - sobre el que s'instal·larà el torn, i en el que treballarà almenys un home, i podríem emmagatzemar glaç com a màxim en els quatre metres restants. Quan al carro, potser podria trobar-se en un nivell inferior, està clar però que el camí que mena fins a la casa vella permet com a màxim el transport amb animals de bast que portarien una sàrria [ recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses ].
Llegíem també 'la producció d'aquest pou abastia fonamentalment Terrassa, algunes vegades Manresa i més sovint la ciutat de Barcelona'. Val a dir que en el transport - nocturn - a Barcelona es podria perdre fins al 50% de la carrega, per damunt d'aquest percentatge hom no compensava les despeses, per aquesta raó el nombre més gran de pous o poues de glaç es concentra en un radi que tindria com a distància màxima la població de Moià.
Us deixo alguns enllaços que us permetran un millor coneixement d'aquesta activitat econòmica que desapareixia quan gràcies al corrent elèctric era possible la fabricació industrial del gel.
http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf
http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html
http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/pousgel.pdf
http://www.tv3.cat/videos/4405251/Pous-de-glac
També un enllaç a la cançó que popularitzava Imperio Argentina.
El plafó 'Se non è vero, è ben trovato' , el nivell de desinformació però , de la nostra societat ja és insostenible, oi ?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario