El Josep als seus 88 anys, està més que sorprès tant per la quantitat d'elements dels Patrimoni Històric que es poden veure prop de Barcelona, com per la seva qualitat en una bona part.
El lloc i l'església de Matadars són coneguts documentalment des del 956, en què Ansulf cedí l'alou de "Matadarcs" amb les seves esglésies i altars al monestir de Santa Cecília de Montserrat. A mitjan segle XII, l'església és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic, però perdé aquesta condició per manca de poblament. Centre d'una quadra (amb només tres famílies el segle XVI) propietat del monestir de Montserrat, passà a simple capella i després restà sense culte.
La descripció tècnica ens explica que l'església de Santa Maria de Matadars es troba a frec de la masia del Marquet (de la qual pren el nom amb què també és coneguda), en un apèndix de l'extrem W del terme de Mura, al peu de la carretera de Manresa a Sant Vicenç de Castellet, prop el Pont de Vilomara, dins d'una moderna urbanització - pensem que avui dia és terme del Pont de Vilomara - , està documentada des de mitjan segle X, té dues parts ben diferenciades: la capçalera preromànica, de tradició mossàrab o paleocristiana, i la nau romànica del segle XI. L'església fou parcialment restaurada el 1950, i recentment en el periode 2003-2010 [ http://www.diba.cat/documents/429042/eff5db4f-27d4-4929-a6ea-35117098c7bf ]
La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector és cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l'edifici. L'element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l'absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l'arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l'absis principal. La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d'aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle XI a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d'una petita espadanya.
A l'interior - que aconseguia retratar, encara que parcialment - ,hi ha entre el darrer arc toral i la capçalera, restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, molt semblants a les de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet), i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes.
El topònim faria referència a una 'boscúria fosca', ja que a l'altre costat del Llobregat trobem una paret, i l'església està quasi al nivell més baix d'una fortíssima pendent avui urbanitzada.
La quitxalla juga indiferent al seu voltant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario