El Pere Albert Carreño, fotògraf i ben aviat sherpa ‘oficial’ de Catalunya, ens advertia del perill que podia suposar trobar-se entre les branques d’aquest “ pinnus constrictor “.
Com és quasi obligat ens deixàvem agafar tant el mateix Pere Albert Carreño, com el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés
Trobar algun d’aquests exemplars no és un fet excepcional, en concret al Pi de Sant Mateu li va caldre lluitar per sobreviure , contra un altre arbre o fins un pany de paret i/o una roca. Avui no hi ha cap rastre d’una o altra cosa, però l’espai buit ens permet sostenir aquesta hipòtesis com la més versemblant.
Als pins originàriament invasors, cal considerar-los catalans. Al seu favor hi ha l’argument clar quan a la plena adaptació a la terra d’acollida.
Altrament hem pogut adreçar-nos-hi en tot moment en català. Sembla que l’entén i fins l’enraona en la intimitat del bosc.
Per als catalans el patrimoni natural i la seva protecció son un imperatiu ètic.
Poseu el Vallès Oriental a la vostra agenda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario