ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CLARAMUNT. TREMP. EL PALLARS. JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’Església de Sant Pere de Claramunt , m’explica que no li era possible obtenir-ne mes perquè una tanca envoltava l'església pel perill d'enderroc; està clar que no és actual la referència que en fa Patrimoni Gencat ; constitueix un element patrimonial de primer ordre. S'accedeix a l'edifici a través d'una galeria porxada, que mena a un petit pati obert per la banda de llevant; pràcticament es tracta d'un claustre d'una sola galeria. L'edifici consta d'una sola nau i mostra coberta de volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals sense pilastres, i per tres arcs formers a cada costat.

L'absis és rectangular, està cobert amb volta de canó i s'obre a la nau mitjançant un arc toral. Aquesta estructura podria correspondre a una construcció anterior, de caràcter militar, probablement pertanyent a la vila closa de Claramunt; la seva qualitat arquitectònica és excepcional.

Exteriorment sobre el cos de l'absis es va bastir el campanar, que en la part superior desenvolupa un volum octogonal, amb un únic registre de finestres en la part superior. L'interior està arrebossat i pintat. Les pintures de l'absis daten de 1893, però hi ha elements pictòrics d'èpoques anteriors.

http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7740

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=43103
http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7740
https://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/viure-a-tremp/nuclis-agregats/claramunt

Em sorprenia llegir que aquesta parròquia no pertanyia històricament al bisbat d'Urgell, sinó al de de Lleida, perquè aquest bisbat acollí les parròquies del bisbat de Roda quan aquest desaparegué, a l'edat mitjana tardana.

Amb la creació del bisbat de Barbastre-Montsó, les parròquies administrativament aragoneses del bisbat de Lleida foren integrades en el nou bisbat, i les parròquies d'Alsamora, Castissent i Claramunt, que formaven part de l'arxiprestat de Tolba, passaren a ser regides pel rector d'Areny de Noguera, del bisbat de Barbastre-Montsó, malgrat no haver deixat de pertànyer oficialment al de Lleida.

L’església catòlica, o dit de forma més precisa nacionalcatòlica , fa anys i panys, que va prendre la decisió que es recull a l’evangeli de Lluc 16,9-15 , hi ha bandejat a Déu.